Aquesta passada setmana, he estat interpel·lat al Parlament pel grup socialista respecte a les nostres intencions sobre el “Pla de barris”. Una interpel·lació gens innocent que cal emmarcar dins l’estratègia del PSC d’insistir en la denúncia de les “retallades socials”. Fora bo que els qui ens han portat a la crisi de les finances públiques a Catalunya mantinguessin una actitud més responsable i ens ajudessin a superar-la. No està de més recordar que, si el dèficit públic català és un desbocat 3,9% del PIB, és mercès a l’acció d’un tripartit liderat per ells mateixeos, tot i tenir el compromís de situar-lo el 2010 en el 2,4% del PIB. Una reducció que el mes de novembre el govern socialista espanyol va certificar, però que el temps ha demostrat que era falsa.

Aquest govern no defuig les responsabilitats però no és en cap cas responsable de la situació financera de la Generalitat. La Llei de Barris va ser adoptada amb el consens de tots els grups parlamentaris, inclòs el de CiU. Reconec la important feina de remodelació i de cohesió social, que a amb la Llei, s’està desenvolupant en molts municipis.

La clau de volta de l’aplicació de la llei de barris és la imprescindible coordinació entre Generalitat, ajuntaments i veïns i veïnes. Vaig tenir l’oportunitat, com alcalde, de defensar i desenvolupar un projecte de remodelació urbana al barri de Les Planes a l’empara de la llei, i sóc conscient del que està representant per a la transformació del barri. Com a conseller he pogut copsar aquests mateixos efectes a molts altres barris de pobles i ciutats del país.

En aquest sentit, la principal demanda que  rebo dels ajuntaments, no és tant la necessitat i urgència d’una nova convocatòria, sinó la necessitat de poder finalitzar les més de 140 actuacions que estan desenvolupant-se i la possibilitat que els ajuntaments puguin ampliar el termini per fer les seves aportacions. Escoltar el país i el territori vol dir saber que quan comences una feina, no la pots deixar a mitges. Les administracions no podem deixar serrells pendents.

El govern seguirà amb l’aplicació de la Llei de Barris i en funció de les disponibilitats pressupostàries, que encara no coneixem, programarem les convocatòries per tal que puguin realitzar-se nous projectes. I els ajuntaments disposaran de dos anys més de pròrroga per a fer les seves aportacions en els projectes en marxa.

El nostre Govern és el govern de tots i , entre els seus primers objectius, hi ha el de la cohesió social. Com a país, no podem deixar enrere als que més ens necessiten. Aquelles parts del  territori més degradades, nosaltres les atendrem. Més tard o més d’hora, forma part del nostre sentiment, per més que s’entestin en negar-ho aquells que, amb la seva irresponsabilitat al capdavant del govern, han arribat a posar en risc l’estat del benestar.

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de participar a Olot a la jornada que el grup municipal de CiU, encapçalat pel Mia Corominas, va organitzar per tractar sobre la gestió dels ajuntaments en temps de crisi. Ha estat una trobada amb d'altres alcaldes com en Josep Maria Vila d’Abadal (Vic) o en Santi Vila (Figueres).

Ha passat el temps en que es deia que CiU no és una formació política municipalista. Ara queda ben palesa la força dels alcaldes en el nostre projecte i en la construcció d'un país en xarxa.

Per la meva banda, he pogut compartir la nostra experiència a Sant Cugat, basant-me en el que explico en el llibre “La política que ve”.  He posat sobre la taula un model d’administració moderna i eficient, fonamentada en tres grups de persones: polítics competents, directius altament qualificats i funcionaris motivats. A Catalunya hi ha molta feina a fer.

Si voleu veure el resum que hem penjat a la pàgina web de CiU cliqueu: Els alcaldes de Sant Cugat, Vic i Figueres exposen a Olot la seva experiència de gestió municipal en temps de crisi.

Per segon cop consecutiu Sant Cugat del Vallès torna a ocupar el primer lloc del rànquing de municipis més transparents de l'Estat, d'entre els de més de 50.000 habitants, segons ha publicat aquesta setmana l'ONG Transparència Internacional Espanya. Me n'alegro.

La nostra ciutat ha aconseguit la màxima puntuació possible, 100 punts sobre 100, en les cinc categories en què es divideix l'índex, i empata amb cinc ajuntaments més, entre els quals el de Sabadell. Vull felicitar totes les ciutats que han excel·lit en aquest índex.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha superat la puntuació de l'any passat, quan vam aconseguir encapçalar en solitari la llista de municipis més transparents de l'Estat amb 98'8 punts sobre 100. L'índex del 2010 de Transparència Internacional Espanya atorga la màxima puntuació, de 100 punts, a la nostra ciutat, en una primera posició compartida amb cinc municipis més: Sabadell, Bilbao, Gijón, Ponferrada i Puerto de Santamaría. D'aquesta manera, Sant Cugat és l'únic municipi de l'Estat que aconsegueix liderar el rànquing per segon any consecutiu.

Transparència Internacional analitza 80 indicadors dividits en cinc àrees de transparència que avaluen la informació sobre la corporació municipal, les relacions amb els ciutadans, la transparència econòmica i financera, la transparència en la contractació de serveis i, per últim, la transparència en matèria d'urbanisme i obres públiques. En totes les categories Sant Cugat obté 100 punts sobre 100, millorant la marca de l'any passat, quan només obtenia una puntuació inferior en l'apartat d'informació sobre la corporació.

Entre tots els que treballem a l'ajuntament hem aconseguit estar al capdemunt del  el rànquing dues vegades consecutives. És un privilegi presidir un consistori que assoleix fites com aquestes i que fan millorar la confiança en el servei públic.

“Refer el país, millorar els serveis: per la dignitat dels veïns de les comarques gironines”

Les comarques gironines, la nostra gent, els nostres municipis, les nostres empreses, han patit les conseqüències del temporal de neu i vent que es va produir el dilluns dia 8 de març.

Els alcaldes de les comarques gironines que hem viscut a primera línia des del dilluns l'evolució de la crisi, volem expressar a l'opinió pública del país, especialment als nostres conciutadans de les comarques gironines, i en nom d'ells, el nostre clam perquè l’experiència que ens ha tocat patir no es repeteixi mai més en allò que sigui responsabilitat de les administracions i de les empreses de serveis públics . Ha estat una experiència evitable en bona part. Una experiència que ha de servir per prendre mesures que millorin tot allò que sabem que ha fallat, si cal corregint protocols i destinant inversions, millorant coordinació, informació i recursos humans i materials.

Com a portaveus del món local volem expressar la nostra queixa per les dificultats que hem patit durant les fases més crítiques de la crisi, provocades per una manca de comunicació i d’informació, davant de les actuacions previstes per les administracions i les empreses de subministrament energètic, per les operadores de telecomunicacions, així com per les concessionàries d’infraestructures de la comunicació. No hi ha res pitjor que la poca informació, o d’insuficient.

La manca de subministrament elèctric, que ha estat el principal problema viscut i que n’ha comportat d’altres, s’està allargant molt més del que seria desitjable, i està provocant un greu perjudici a la ciutadania i al teixit econòmic i empresarial dels nostres municipis.

No és acceptable que en situacions com les viscudes, les companyies elèctriques actuïn amb tanta opacitat, i ofereixin als alcaldes una informació tant poc precisa, i sovint poc creïble. No és acceptable, que les companyies elèctriques actuïn amb tant poca celeritat per oferir alternatives a la manca de subministrament elèctric des de la xarxa. Aquesta manca de previsió i de resposta immediata, ha fet que el problema s’hagi allargat molt més del que és comprensible i tolerable en situacions d’emergència com la viscuda.

No és acceptable que aquesta manca de subministrament hagi provocat un greu problema sobre els sistemes de telecomunicació. Quan més els hem necessitat no els hem disposat, ni els hem pogut fer servir.

El col·lapse integral del sistema –llum, telecomunicacions, xarxa viària, transport públic, informació pública— ha caigut sobre les espatlles dels nostres conciutadans. Reconèixer-ho seria un acte de justícia i de reparació moral als centenars de milers d’afectats per aquest temporal, i reforçaria el servei que la política local ha prestat.

Hem hagut de destinar recursos econòmics, que no tenim, per poder donar resposta i protegir els nostres conciutadans mentre esperàvem, l'arribada d'una ajuda promesa que mai no acabava d'arribar. L’ajut ha arribat tard i no en la mesura necessària.

És per tot això que manifestem les següents reclamacions:

1. Que les companyies elèctriques assumeixin la responsabilitat que ha comportat la manca de subministrament elèctric, i les conseqüències que se’n deriven.

2.Que el Govern de Catalunya, recollint el clam dels alcaldes, exigeixi a les companyies elèctriques, que reestableixin , posant tots els mitjans necessaris, el subministrament elèctric a tota la població que ens aquests moments encara es troba afectada, en la major brevetat possible.

Així mateix, que obligui a les companyies elèctriques a fer una auditoria de l’estat de totes les línies de distribució, tant les afectades com no, a fi i efecte d’invertir-hi els recursos necessaris, perquè mai més, davant de situacions imprevistes, es repeteixi una situació com la que hem viscut.

3. Que el Govern de la Generalitat de Catalunya revisi els protocols d’actuació i de protecció civil davant de situacions d’emergència, per tal de fer-los més àgils i operatius; i que els recursos necessaris es posin ràpidament al servei dels municipis i dels ciutadans.

Tanmateix, que es revisin i millorin els sistemes de comunicació i informació, tant pel que fa als serveis propis del Govern, com al dels altres operadors implicats en el territori.

4. Que davant les dificultats econòmiques dels nostres municipis, i tenint en compte l’esforç econòmic que hem hagut de suportar per fer front a l’emergència viscuda, que el Govern de Catalunya obri de manera immediata i àgil, línies d’ajuts als municipis per fer front a les despeses que els ajuntaments hem assumit per recuperar la normalitat, i per atendre als ciutadans afectats.

Igualment, i per fer front a les conseqüències del temporal, que els diferents departaments de la Generalitat implicats, obrin línies d’ajuts per minimitzar els efectes de la nevada, especialment pel que a la neteja de boscos i restauració de camins.

És per això que, fent-nos portaveu dels nostres veïns i veïnes, gosem alçar la veu col·lectivament per reclamar canvis en els protocols d’actuació, recursos i disculpes a qui en responsabilitat pertoqui perquè en el futur, quan s'esdevingui una nevada o altres situacions d’emergència no haguem de patir una situació com la que hem viscut i s’està vivint aquest dies. Que l'experiència ens serveixi a tots plegats per ser millor governants, millors servidors públics, millors prestadors de servei públic, millors ciutadans.

Finalment, volem agrair la comprensió i solidaritat dels nostres conciutadans, el suport desinteressat que hem rebut d’ells, i de moltes persones anònimes que ens estan ajudant. Així com també a tot el personal que ha intervingut en els operatius”.