El nostre objectiu ha de ser el de fer unes administracions que estiguin a l'alçada del que ens demana la gent: eficàcia, bon servei i transparència. Volem una administració capacitada per donar servei a aquesta societat tan exigent i que pugui donar respostes. Som molt conscients que estem gestionant uns recursos que són dels ciutadans i que per tant ho hem de fer bé.

A Sant Cugat ens preocupem en ser innovadors i eficients en la gestió pública i transparents amb la ciutadania. Hem posat en marxa  projectes com el Catalonia Innovation Triangle (la unió amb Cerdanyola i Rubí per a una millor promoció econòmica) o l’Esport parc internacional (on s’ubicaran les empreses líders del món de l’esport), la candidatura a la EIT (Institut Europeu de Tecnologia), o iniciatives com el Sant Cugat Tribuna. 

L’any 2009 l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha estat reconegut amb dos prestigiosos premis: el de Transparència, atorgat per Transparencia Internacional España,  i el de Lideratge i Gestió del Canvi, que avala l'Institut Europeu del Sector Públic.

PREMI TRANSPARÈNCIA

L’Ajuntament de Sant Cugat és el més transparent de l'Estat espanyol, segons Transparencia Internacional España (www.transparencia.org.es). Aquest guardó s’atorga al municipi espanyol que obté el primer lloc al ranking de Índice de Transparencia de los Ayuntamientos (ITA). 

L’informe estudia el treball i la informació de 110 ajuntaments més poblats en base a 80 indicadors relacionats amb la informació sobre la corporació municipal, la relació de les institucions i la societat, així com valors de transparència econòmica-financera en la contractació de serveis en matèries d’urbanisme i obres publiques.

En quatre dels cinc àmbits estudiats - relacions amb ciutadania i societat, transparència financera, transparència en contractacions de serveis i el de transparència en urbanisme i obres públiques - Sant Cugat va obtenir un 100 sobre 100 en la classificació. En l'apartat d'informació sobre la corporació municipal ens van donar un 94,1. 

PREMI LIDERATGE I GESTIÓ DE CANVI

L’Ajuntament de Sant Cugat va guanyar el premi del Sector Públic Europeu en la categoria de 'Lideratge i gestió del canvi' pel Pla d'Alineació i Competitivitat Estratègica (PACTE), atorgat per l’Institut Europeu del Sector Públic (www.epsa2009.eu)

El PACTE és un exemple de pràctica innovadora en la gestió pública. És un model de gestió que prima els aspectes executius i vincula el pressupost a una estratègia per objectius.  Aquest sistema es basa en principis com, per exemple, una organització focalitzada ens uns objectius polítics, l'ús de mapes estratègics i la transparència davant de la ciutadania.

Quan t’enfiles als edificis alts que voregen l’autopista que ara coneixem com B30, entens que dels antics romans feien passar la Via Augusta pel Vallès. El corredor vallesà era la via prinicpal de comunicació que des de la capital de l’Imperi connectava amb la capital de la Hispània Citerior, Tarraco.

Avui aquest tram central de l’autopista AP-7 / B-30 és un dels eixos econòmics amb més projecció del país ja que és un eix de comunicació enfocat cap a l’economia de futur, és a dir, cap a la innovació, l’I+D+i, la qualitat i el coneixement.

Fa uns dies he pogut assistir a la presentació de l’estudi “Estructura industrial i tecnològica dels municipis del tram central de l’ AP-7 / B-30”. Aquest treball fa una anàlisi complerta i econòmicament detallada dels municipis que formen part de l’eix de la B-30.  L’estudi l’ha elaborat Joaquim Solà, professor del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, i ha estat encarregat pel Centre d’Economia Industrial, aporta interessants dades sobre un dels entorns econòmics i industrials amb més projecció de futur al nostre país.

A l’entorn de Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, Rubí,  Cerdanyola, Barberà i Ripollet hi ha empreses nacionals i internacionals de primer nivell.  Universitats com la UAB, UPC, UIC o Esade-Creàpolis, centres d’investigació com el Sincrotró Alba o l’Esport Parc Internacional Catalunya i un entorn social i natural de qualitat per desenvolupar projectes empresarials.  Algú ha dit, molt encertadament, que la B-30 és la nova rambla de Catalunya.

A nivell local,  hem lluitat per promoure el model econòmic que tenim en el nostre entorn. Ja fa dos anys i mig que els ajuntaments de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola –en aquell moment tots tres de diferent color polític- ens vam unir per crear el “Catalonia Innovation Triangle” (CIT), un consorci que té com a objectiu promoure un entorn d’excel·lència a l’eix de la B-30.  No vam pensar en promocionar un municipi, sinó una peça de territori que juga un paper important dins del nostre país. I treballem perquè així sigui. La combinació dels agents implicats:  administració, sector privat, universitats i centres de recerca, associacions empresarials i altres, pot ser una garantia d’èxit per al nostre futur.

Si volem mantenir el nostre estat del benestar caldrà que impulsem una nova economia basada en la innovació i canviar els nostres vells models productius. Avui ja no podem créixer com a país tan sols oferint mà d’obra barata. I ha de ser ara, precisament en l’actual context econòmic de crisi, que cal aprofitar per dur a terme les reformes necessàries per garantir la nostra competitivitat.  Crec que el model innovador de l’eix de la B-30 s’ha de posar com a exemple per aplicar-ho a d’altres zones de Catalunya. I ha de ser la Generalitat qui ha de liderar aquesta transformació perquè l’economia catalana continuï estant al capdavant de l’Estat Espanyol i sigui competitiva a nivell europeu i mundial. Emulant el plantejament de Josep Torres i Bages,  “Catalunya serà innovadora o no serà”.

El Vallès ha crescut.  La primera concentració industrial de l’Estat està al voltant de la B30. Imaginem-la amb el quart cinturó acabat, el trens d’alta velocitat en marxa i les empreses i universitats produint i innovant a ple rendiment.

Sant Cugat ha estat objecte d'un article de pàgina sencera al prestigiós diari "Financial Times", que ens reconeix com a ciutat que té un model global per a les administracions públiques.

Us adjunto el text en anglès.

"Sant Cugat: prudent approach to cash flow pays off"

In these times of austerity, low or negative economic growth and tight credit, Catalonia’s 947 local governments – or ajuntaments – are in a bind.

Deprived of the construction and property taxes that underpinned their finances during a decade of growth, many are struggling these days to pay their bills.

Delays in remittance to suppliers of more than a year are common in some parts, while many local governments find it impossible to comply with the so-called “60-day payment rule”.

In Sant Cugat del Vallès, a dormitory city of 84,000 people in the industrial valleys north-west of central Barcelona, the local government has, in the past seven years, developed a more business-like approach to municipal administration. As part of this, it last year announced a commitment to paying all suppliers within 30 days.

What at first was seen as a media stunt, in keeping with the city’s penchant for self-promotion, is today a fact of life: cost-based budgeting combined with healthy bank credit lines has allowed the government to keep its promise.

Processing and approving invoices is generally done within 15 days; once approved, payment takes another 15. Elsewhere, in many cases, local councils drag out the approvals process to delay payment.
Apart from more streamlined bureaucracy – which includes contracting out such functions as sport facility management, street cleaning, and rubbish collection – the city council has something more fundamental in its favour: prudent cash flow management.

As with most local authorities in Spain, Sant Cugat had come to rely heavily on taxes and licences related to construction during the country’s long residential housing boom, which wound down in 2007. Of total revenues of €70m ($91m) in 2008, about €18m came from the construction sector, says Jordi Joly i Lena, deputy mayor and head of economy.

“Like everyone else, we didn’t see the crisis coming, but we knew that there would come a moment when there was no more land in the city for residential development,” he says.

“The income from construction was a variable which we did not use for current expenditure. We used that money to finance investment, not to pay suppliers.

“So when the crisis hit, we were able to pay our suppliers at 30 days.”

The objective of the policy, apart from promoting a positive image, is to give companies – particularly small, local concerns – a fighting chance to ride out the recession.

This commitment to efficiency last year won the city hall a European Public Sector Award (EPSA), for “Leadership and Management for Change”.

The city’s policies have also helped develop Sant Cugat’s business park, just to the east of the city. Called Sant Joan, the park was one of Barcelona’s early experiments in decentralisation and is now one of its best-known business estates.

It is home to R&D, logistics and administration centres for multinationals such as Hewlett-Packard and Roche and is also the site of Creápolis, where students from Esade business school mix with established businesses, government agencies and small start-ups in an interconnected campus and office complex.

Sant Joan had its share of critics at the time of conception but was backed whole-heartedly by Sant Cugat council.

Although in its early days it failed to draw the sort of high-tech investments it had promised, today it is an important part of what is promoted as the “Catalonia Innovation Triangle” (CIT).

As part of the effort to enforce its image as the centre of an innovation cluster, Sant Cugat in 2007 ran as a candidate to be the site of the European Institute of Innovation and Technology.

Despite intensive lobbying in favour of Sant Cugat, Budapest was chosen. However, according to Mr Joly i Lena, the candidacy helped the city focus on its goals.

“Although we didn’t win, it was important for us to be part of the process.”

“We want to create a CIT brand,” he says, “to the point where the Hewlett-Packards and Esades of this world use the CIT logo”.

Sant Cugat itself, meanwhile, has become a global model for public administration, according to a report by the EPSA judging committee.

“Although the city council has reduced the public debt significantly,” it says, “the administration has maintained its ability to strategically invest to improve the quality of the city ... and build strategic assets for the knowledge society.”

Copyright The Financial Times Limited 2010. You may share using our article tools. Please don't cut articles from FT.com and redistribute by email or post to the web.

http://www.ft.com/reports/catalonia-2010

La setmana passada,  vàrem poder comptar amb Richard Boyatzis al fòrum SantCugatTribuna, que organitzem cada dos mesos.

Durant la seva ponència Boyatzis, un dels pensadors de referència mundial en el camp del lideratge i intel·ligència emocional, va assegurar que els líders són les persones capaces de despertar emocions i inspirar el seu entorn, d’actuar en positiu prenent decisions pensant en el futur, a llarg termini.

Mirant l’entorn penso que ara més que mai, ens vindria molt bé un lideratge així, la crisi exigeix líders, persones amb visió de futur a tots els nivells.

Un lideratge del que malauradament estem mancats a nivell polític tant a Catalunya com a nivell estatal. A Catalunya les propostes sorgides del govern sovint es neutralitzen per l’oposició d’una part del propi govern. Les esforçades individualitats, com podria ser el cas del Conseller Maragall i el seu ingent intent de modernitzar el nostre sistema educatiu, queden ofuscades per les contradiccions internes del govern tripartit. Com deia Sergi Mas en el seu alter ego del president Montilla al Polònia “qui diu que no tenim projecte?, en tenim set o vuit i tots diferents”.

A Catalunya ens cal un lideratge fort i clar, que escolti, que sàpiga despertar emocions i que sigui capaç de dibuixar i transmetre un clar projecte de país. Sense aquest lideratge no ens en sortirem, sense la seva força no serem capaços de reaccionar des de les institucions a la possible sentència adversa contra l’Estatut. L’oposició i societat civil podran liderar la reacció, però sense la clarividència i decisió del govern, aquesta sempre quedarà a mig camí i Espanya continuarà sense prendre’ns seriosament.

Aquesta manca de lideratge també l’estem patint a nivell estatal. És significatiu que un diari com el The Wall Street Journal qualifiqui Zapatero de governant “que ho deixa tot per demà pensant que el demà no arribarà mai”.  Un govern que actua més pensant en les properes eleccions que en el futur del país.  On són les decisions que necessitem, quan Espanya és a tocar el 20% d’aturats?

Però el lideratge no ha de ser només polític, n’hi ha d’altres i un de molt important és el lideratge l’empresarial. En temps de crisi els emprenedors i empresaris han de ser més líders que mai. Perquè en ells està la clau del creixement econòmic.  Des de les administracions hem de crear les condicions, però la riquesa es crea a partir del teixit empresarial.  És una llàstima sentir empresaris que estan tancant portes i em manifesten que  si no canvien molt les coses, quan això torni a anar bé, no pensen contractar ningú. Espero que aquest sigui només un sentiment passatger, sinó és així malament anirem

Ens calen empresaris, ens calen emprenedors.  La taxa d’emprenedors ha disminuït en l’últim any. I sembla ser que la causa principal n’és la por, la por al fracàs.  Aquí estigmatitzem els qui fracassen. També bancs, inversors, mitjans, .. posen la creu sense tenir en compte que qui emprèn s’està jugant la seva professió, reputació i en la majoria de cassos, el seu patrimoni, i que el qui més s’equivoca és qui no fa res.

Jeff Hoffman, un exitós emprenedor, deia l’altre dia en una entrevista que “si no t’equivoques, és que estàs fent malament alguna cosa”.  Perquè amb l’equivocació ve l’aprenentatge.  Alguna cosa estem fent malament quan a països com els EEUU,  el fracassar una vegada es veu com un valor positiu de cara a una nova iniciativa i aquí més de la meitat dels que volen “reemprende” no ho poden fer per manca de finançament.

Està clar que és funció de tots el canviar també la nostra cultura empresarial i entendre que equivocar-se serveix per aprendre i tornar a intentar-ho sent més savis. Thomas A. Edison va fer 10.000 assajos abans de trobar el filament ideal per la seva bombeta incandescent? Més de 10.000. Us ho imagineu?

I per als maniqueus que encara veuen totes les virtuts al sector públic i defectes al privat un recordatori: sense emprenedors que creen riquesa no hi ha ni bona sanitat, educació, carreteres,...per tant més val que creem un entorn favorable a l’emprenedoria i deixem de mirar-la amb desconfiança.

Aquest dilluns el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va presidir l’acte de posada en marxa de la nova institució de foment a la recerca a Catalunya, Talència, talent i ciència o talent i excel·lència? No queda clar.

No és l’objectiu d’aquest escrit valorar l’oportunitat d’un acte com aquest, quan el país les està passant ben magres, això podria donar lloc a un article sencer. La pregunta que em faig és: s’ho val? Què ens presenten? Què ens volen vendre, pot ser fum, només fum?

D’acord amb la informació publicada en el web de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (FCRI), aquesta institució, de caràcter públic i mitjà propi del Govern, fruit de la integració i coordinació entre les estructures de l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’FCRI i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), implementarà les mesures públiques de foment i reconeixement de la recerca al nostre país, tot confiant en esdevenir un organisme útil i de referència internacional per a la comunitat investigadora de Catalunya.  La nova entitat neix en compliment del mandat del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) —impulsat des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i signat el mes d’octubre de 2008— d’adopció d’un esquema de nova governança de la recerca a Catalunya intel·ligent, eficient i eficaç.

Anem a pams. On és la nova institució, és alguna cosa legalment, quan s’ha creat, qui ho ha fet?

Segons el post de la FCRI, la nova institució és fruit de la integració de les estructures, entre d’altres de l’AGAUR. L’AGAUR va ser creada mitjançant la Llei 007/2001, de 31 de maig. D’acord amb l’article segon d’aquesta Llei ha de dur a terme, entre d’altres, les activitats de forment de la recerca i la innovació que li encarregui el Departament. Així doncs, per a que un altre organisme o institució faci aquestes funcions, s’haurà de modificar, al menys, la Llei que creà l’AGAUR o crear, per llei, una agència nova que atorgui aquestes competències a la nova institució. Dit d’una altra manera per a que la nova institució que el conseller Huguet ha presentat cal que primer es pronunciï el Parlament de Catalunya. No es tracta d’un mer tràmit, es tracta que els representants de la ciutadania diguin què en pensen, d’aquesta nova forma de “governar” la recerca.

La notícia del web de la FCRI diu també que amb la nova institució s’adopta una nova governança de la recerca a Catalunya intel·ligent, eficient i eficaç. I de nou em pregunto: és intel·ligent, eficient i eficaç canviar ara, a pocs mesos de les eleccions? Significa això que durant aquests tres anys i mig la governaça de la recerca a Catalunya no ha estat eficaç, eficient i intel·ligent?

Argumenten que la nova entitat neix en compliment del PNRI. El Pacte no ho deia pas, això. Les institucions signants del pacte, entre elles CIU, acordaren un model de governança del sistema de recerca i innovació català basat en la separació de funcions entre l’àmbit polític, el d’assessorament i anàlisi de polítiques, el d’implementació de polítiques (agències) i els agents que fan la recerca i la innovació. No van acordar la presentació en societat d’una institució que no existeix legalment i que no pot desenvolupar les polítiques i funcions que la conselleria pretén.

Si la nova institució ha de desenvolupar els objectius que dilluns van presentar, caldrà la modificació de la Llei que –no ho oblidem- ha de ser discutida i aprovada pel Parlament de Catalunya. Si és així, malament, en aquest cas l’ordre dels factors sí que és rellevant, i molt, ja que en primer lloc s’ha de consultar la voluntat del Parlament de Catalunya, el qual respresenta ni més ni menys que la ciutadania. Si no és així, també malament, perquè aleshores ens estan venent fum, i no tenim el país en condicions per suportar ni més fum ni més incendis.

Aquesta setmana hem posat els ciments del que serà una peça clau en el que és el model de Sant Cugat que molts volem i que també volem per al conjunt de Catalunya. La futura implantació de l'Esport Parc Internacional de Catalunya a la nostra ciutat esdevindrà un element més dels que configuren el nostre territori.

Sovint dic que el romans van ser els primers en descobrir les excel·lències de les planes del Vallès, ja que van ser els constructors de la Via Augusta que unia Hispania amb Roma i que passava pel que avui hem batejat com el Catalonia Innovation Triangle, l'eix Cerdanyola-Sant Cugat-Rubí.

Crec que el nostre és un dels entorns més ben ubicats del Sud d'Europa per ser un pol d'atracció a l'activitat innovadora. Això ja és una realitat. Per això vam ser finalistes a ser la seu de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia. És en aquest indret on darrerament hem aconseguit que es vagin situant un seguit de centres empresarials, d'innovació, universitats, recerca i institucions. Perquè tenim ESADE-Creàpolis i aviat el Sincrotó Alba i la UAB i empreses punteres en recerca com HP i una xarxa de parcs empresarials ... i una ubicació privilegiada. I aviat també s'hi afegirà l'Esport Parc Internacional.

Les dades del que inclourà el futur Esport Parc Internacional de Catalunya, al costat del CAR, parlen per si mateixes:

- parc empresarial de l’esport

- parc tecnològic

- village per a esportistes

- clínica especialitzada en esport i salut

- escola de negocis

- 4 pistes indoor convertibles en recinte firal

- la seu de la Secretaria General de l’Esport

Amb tot això al costat de l'actua Centre d'Alt rendiment Esportiu (CAR), tindrem un veritable clúster empresarial per potenciar la investigació i la innovació  en el sector esportiu.

Vull destacar la força que dóna el fet que la societat constituïda sigui un partenariat público-privat. És vital la participació del sector financer fent costat a les institucions públiques, un exemple aplicat de cooperació público-privada. Però també hi ha hagut coordinació inter-institucional (Generalitat-Ajuntament). I hi haurà, de ben segur, el que els anglosaxons del MIT i Harward han batejat com "coopetition", una cooperació i alhora competició sana entre les empreses. Perquè aquest és un projecte molt pensat i ben construït, fruit d’un diàleg constructiu entre totes les parts.

El projecte de l'Esport Parc Internacional de Catalunya em fa il·lusió des de la perspectiva de país, perquè pensem que està pensat, ideat i construït en el camí exacte cap a on hem de pensar la nostra economia de futur.