L’any 1992 vaig participar a la Cimera sobre la Terra a Rio de Janeiro. Sóc membre del Project Climate d’Al Gore a Espanya i he participat a la Cimera contra el Canvi Climàtic de Copenhaguen el 2009.

Participo activament donant conferències a escoles, grups empresarials, universitats, etc…, amb l’objectiu de sensibilitzar i donar a conèixer comportaments que poden reduir els efectes del canvi climàtic. Qui em coneix sap que defujo la tensió innecessària, la demagògia i el catastrofisme. Sóc optimista de mena, però la humanitat s'està enfrontant a uns perills que en algunes parts del planeta poden adquirir tons dramàtics a curt termini. Les societats més desenvolupades perdrem qualitat de vida, però la nostra capacitat tecnològica potser ens permetrà minvar-ne els efectes. Els qui no podran fer-ho seran els països del Tercer Món. 

Tenim molts motius per actuar, us en diré alguns que a mi em motiven: les meves filles i el seu futur, la meva gent, el meu país i aquest únic món que tenim… En algun moment vàrem creure que la Terra era el centre del Univers. El 1968, en una mítica foto feta des del Apolo VII a mig camí entre la terra i la lluna (que reprodueixo), vam descubrir la seva petitesa i la feblesa de la seva atmosfera -1/100 en relació al gruix terrestre- i vam ser conscients que aquest petit planeta no suportaria el mal que els humans li estem fent.

Ens toca mitigar els efectes del canvi climàtic, adaptar-nos-en o patir-lo. Jo m'apunto a la primera opció.