L’1 d’octubre s’ha commemorat el Dia Internacional de la Gent Gran. A Sant Cugat hem fet una lluïda celebració protagonitzada per les associacions que agrupen aquest col·lectiu.  Ha estat una festa que ha pres el centre de la ciutat tot rememorant el centenari de Mercè Rodoreda. La gent gran ha reivindicat el seu paper a la nostra ciutat, un paper diferent i canviant, cada vegada vivim més anys, amb millor salut i la gent gran durant aquesta etapa de la vida ha de rebre serveis i afecte però també pot donar molt.

Que vivim més ho diuen les estadístiques però també la meva petita experiència. Des que sóc alcalde felicito personalment a casa seva els avis i àvies centenàries i per carta els qui fan 80 i 90 anys i he pogut veure com aquest col·lectiu ha anat creixent els darrers anys d’una manera continuada.

Hem avançat molt en el terreny de les polítiques assistencials i, especialment, en els recursos que la nostra societat posa al servei d’aquesta gent gran que vol viure de forma independent com els ajuts a domicili, les teleassistències o l’habitatge públic pensat especialment per aquest col·lectiu.

Tenim un repte de futur que és el de millorar les vies de participació activa d’aquest col·lectiu. Més anys de vida, més salut, vol dir més anys per fer coses i per omplir-lo aprenent, cuidant-se o transmetent coneixements i actituds als més joves.

A Sant Cugat tenim bona experiència: als casals d’avis on ells mateixos s’autoorganitzen amb el nostre ajut per aprendre, divertir-se o cuidar el seu estat físic. O amb les Aules d’Extensió Universitària que ofereixen una formació continuada de nivell i actualitat. O l’Escola d’Adults que és un recurs educatiu per aquells i aquelles que quan tocava no van poder anar a escola per les circumstàncies d’una vida difícil. Però em pregunto sovint que podem fer per tal d’utilitzar el gran capital de coneixement acumulat  per molts homes i dones que han tingut una extensa vida laboral i que ara, arribada la jubilació, voldrien posar aquests recursos al servei de la societat. D’entrada, crec que és oportú replantejar-se l’edat de jubilació, si més no amb caràcter voluntari per alguns col·lectius. No és el mateix treballar de manobre als 65 anys que fer-ho de metge. Quin error tan greu va cometre el Departament de Salut  al jubilar obligatòriament els metges i metgesses d’entre 65 i 70 anys! Enviar a casa gent que sap de la seva feina, que pot i vol treballar i, a més fer-ho, en un país que no té prou metges per cobrir les seves necessitats és un autèntic disbarat.

Aquest és un exemple del que no s’ha de fer. Però hem d’anar molt més enllà; cada cop  aquest col·lectiu de joves jubilats serà més gran i prescindir-ne és un luxe per al conjunt de la societat i un menyspreu per aquesta gent gran que voldria ser molt més activa. Des de Sant Cugat esperem proposar ben aviat iniciatives interessants en aquesta línia.