El desafiament energètic és probablement el més gran que té la humanitat aquest segle XXI. Estem veient aquests dies dues crisis amb diferent origen, que ens aboquen de ple al debat energètic.

La primera és la inestabilitat a la zona del Magreb i les seves conseqüències en el preu del petroli. A mesura que ens anem acostant al final de l’era dels combustibles fòssils, tots aquells esdeveniments polítics que tenen lloc als països productors o a prop d’ells cada cop tenen més repercussions econòmiques en la nostra vida quotidiana.

La segona crisi, és la de l’energia nuclear. El tsunami que ha colpejat la costa est de Japó ha tornat a posar damunt de la taula la idoneïtat d’aquesta font d’energia. Tornem a tenir la necessitat de qüestionar-nos si els riscos de l’energia nuclear superen els seus beneficis.

És un debat que hem d’abordar, però no ho podem fer immediatament. No sóc partidari de reaccionar a cop calent. Cal que abordem el debat energètic des de la perspectiva de la sostenibilitat del nostre model econòmic i social. I cal que hi participem tots. Ho han de fer les empreses, ho han de fer les universitats, ho han de fer les institucions de la societat civil i ho hem de fer les administracions. Tant a gran escala, com a petita escala.

El món local ha estat un actor de primer ordre en l’impuls del paradigma de sostenibilitat a nivell territorial. És prou conegut el seu rol proactiu en el desenvolupament d’Agendes 21 locals, nascudes a Rio l’any 1992, que han constituït una base sòlida per a la creació d’un marc col·lectiu favorable a la sostenibilitat a escala local i de país, i també com a instruments de referència per emmarcar i impulsar noves actuacions estratègiques.

Amb la crisi financera i l’assoliment d’un pic de producció de petroli sense precedents com a desencadenants, s’ha posat de manifest com grans reptes globals, com el canvi climàtic o la garantia de subministrament de recursos naturals, només es poden resoldre de forma integrada i aplicant reformes estructurals que permetin avançar cap a una economia més intel·ligent i sostenible, per a la qual la dimensió local serà fonamental.

Construir col·lectivament la sostenibilitat del present i del futur ens ofereix moltes d’aquestes oportunitats. En aquesta línia es posicionen les Nacions Unides que, amb el seu “Green New Deal” (2008), emmarcat dins el “Green economy report” (UNEP, 2009), postula la necessitat d’avançar cap a una economia que integri la sostenibilitat com a part fonamental d’una resposta viable a la crisis econòmica i financera mundial. En aquest document s’estimava que aquesta evolució crearia al món, d’aquí al 2030, uns 20 milions de llocs de treball relacionats amb les energies renovables, així com un milió de nous llocs de treball a la UE per assolir la reducció del 20% d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

També el procés preparatori de la Conferència mundial sobre Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, a celebrar al juny de 2012, és un clar exponent de la certesa que una economia verda constitueix una oportunitat per sortir enfortits de la crisi actual. Així, s’està treballant intensament perquè aquest procés constitueixi un salt definitiu per concretar fórmules per al desplegament efectiu d’una economia verda, impulsant “oportunitats que produeixin cobeneficis significatius a curt termini” a nivell ambiental, econòmic i social.

Des del Govern de la Generalitat estem treballant per reinvindicar el rol clau que juguen no només els governs regionals sinó també els ens locals pel que fa a la implantació efectiva de les polítiques de sostenibilitat, i que així es reculli tant en el procés preparatori d’aquesta conferència com en els seus resultats finals.

L’economia verda ens dibuixa doncs nous camins a emprendre i hem de ser capaços de concretar les passes que ens conduiran cap a l’objectiu desitjat. El món local ha d’esdevenir un agent clau d’aquest procés. La promoció de l’ocupació en sectors emergents com ara la rehabilitació dels habitatges, l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible, els serveis per a les persones, el comerç de proximitat o l’ecoturisme hauran d’esdevenir els nous motors d’una acció municipal encara més intel·ligent i sostenible. I des del govern, em comprometo a ajudar-los a aconseguir aquest objectiu.  Les polítiques ambientals seran, de fet, ja són, segell d’identitat del Departament de Territori i Sostenibilitat i, com a tal, estan presents en tots els àmbits de gestió com a garantia de qualitat del nostre país.