Estem assistint aquests dies a un apassionant debat sobre el futur de l'aeroport de Girona. La setmana passada va ser motiu d'una interpel·lació del PSC al Parlament, feta pel responsable d'infraestructures d'aquest partit, Roberto Labandera. Una intervenció que, ho haig de dir, em va sorprendre per la duresa del to utilitzat pel diputat de l'oposició.

L'aeroport de Girona és una infraestructura estratègica per al país. Aquí no hi ha discussió possible. I així ho he manifestat en totes les ocasions que he tingut des que sóc el conseller responsable de les infraestructures del país. L'aeroport no només és un actiu per Girona i la Costa Brava, sinó per tot el país, ja que està amb prou feines a una hora d'on hi viuen cinc milions de catalans.

Per tot plegat, entenc la preocupació que ha generat al territori l'anunci de Ryanair de disminuir unilateralment els vols que efectua a Girona. Són temps difícils per a la nostra economia i decisions com aquesta poden generar més incertesa. Però els temps de crisi també són temps per qüestionar, repensar i decidir quin és el model que volem per les nostres infraestructures.

Tindrem temps en els pròxims quatre anys per redefinir un model que ens permeti ser més competitius a Europa i al món. Hem d'apostar pel Corredor del Mediterrani, millorar les connexions dels ports de Tarragona i Barcelona o repensar el model de finançament de les infraestructures, entre moltes d'altres coses.Tot això ho farem.

Però el que ens urgeix més en aquest moment és repensar el model aeroportuari. Ho hem de fer perquè l'Estat ha acceptat per fi trencar el monopoli d'Aena en la gestió dels aeroports. Per a ells, no es tracta d'una aposta fruit de la convicció que un model descentralitzat i de competència entre aeroports és millor que un model centralitzat al servei de Barajas. Es tracta d'una aposta fruit de la necessitat que té l'Estat d'ingressar recursos després d'haver estirat més el braç que la màniga amb les inversions en alguns aeroports o en el model radial d'alta velocitat.

Però sigui com sigui, hem d'aprofitar la redefinició d'aquest model perquè s'aproximi al màxim a la nostra voluntat de gestionar totes les infraestructures estratègiques del país. Ho hem d'aprofitar a l'aeroport del Prat -en parlaré en un altre post- i ho hem d'aprofitar a Girona, que indiscutiblement ha de ser traspassat com mana l'Estatut.

Per tot plegat, m'agradaria que tots veiéssim el conflicte obert per Ryanair des d'una perspectiva de futur. Tenim un contracte amb la companyia fins a finals de 2011 i tenim un preacord que hem de revisar. La nostra voluntat és asseure'ns amb la companyia per parlar-ne amb tranquil·litat, sense les presses que alguns intenten posar-nos fent electoralisme amb una qüestió delicada pel país i per la societat gironina. Tenim fins a finals d'any per tancar un acord que consolidi la presència de Ryanair a Girona, però no podem deslligar les negociacions amb la companyia del canvi de model aeroportuari.

Si sense competències competències aeroportuàries -i l'interès d'Aena de portar Ryanair a Barcelona- Girona s'ha mantingut per sobre dels 4 milions de passatgers anuals, que passarà quan Generalitat i institucions gironines puguin decidir les polítiques estratègiques? Doncs que estic convençut Girona recuperarà passatgers de la mà de Ryanair i d'altres companyies que ja han manifestat l'interès de volar des de Girona.