El president Mas va deixar clar durant el discurs d’investidura que aquest havia de ser el govern dels millors. Malgrat que no me’n consideri, vaig saber que seria nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat pocs dies abans de prendre possessió el 29 de desembre. Des de llavors, una de les principals tasques que he hagut de realitzar ha estat formar l’equip que dirigirà el departament. De fet, encara no hem acabat amb la reestructuració d’una conselleria que sorgeix de l’anterior departament de PTOP i de part del de Medi Ambient.

Com no podia ser d’altra manera, els meus criteris a l’hora de seleccionar els responsables de cada àrea han estat els que va manar el president. He buscat els millors per a cada lloc. Ho he fet en les quatre secretaries del departament, ho he fet en el meu propi gabinet i estic en procés de fer-ho a les empreses i organismes que estan sota el paraigua de Territori i Sostenibilitat.

Voldria sortir al pas d’unes informacions periodístiques que insinuen que en el departament que dirigeixo s’han fet nomenaments basats en les relacions familiars. Em sembla de mal gust i una falta de respecte que algú pugui fer aquesta interpretació, sense apuntar ni tan sols alguna de les línies de la seva trajectòria acadèmica i laboral. Tots, absolutament tots els nomenaments, que ha fet el departament responen únicament a criteris de professionalitat.

La directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran, té una trajectòria que l’avala per ocupar aquest càrrec. Així ho ha demostrat en els darrers dies, explicant amb criteris científics per què mantindrem la velocitat variable i suprimirem el límit indiscriminat a 80 km/h. És llicenciada en Ciències Físiques en l’especialitat de Física de l’Atmosfera i Geofísica. Des de 2004 és responsable del programa de transport de l’ICAEN. Em poden dir algú millor per al càrrec que ocupa? El fet que el seu marit sigui diputat la invalida?

També la Meritxell Lluís, assessora en matèria de polítiques locals, ve avalada pel seu currículum. És llicenciada en ciències polítiques, diplomada en gestió i administració pública i té diferents postgraus en gestió local, a més d’una àmplia experiència treballant al servei de diferents administracions locals. El fet que el seu marit sigui diputat la invalida?

També s’ha posat en qüestió la nova directora de comunicació del Port de Barcelona, Núria Bruguera que va ser cap de premsa del mateix departament que ara dirigeixo –en aquella època PTOP- i fins el moment ha format part de l’equip de comunicació de Ferrocarrils de la Generalitat, un empresa que precisament s’ha caracteritzat per l’excel·lència en aquest àmbit. Podia haver continuat al seu lloc de treball de sempre. El fet que el seu marit presideixi una empresa pública la incapacita per treballar al port?

Les crítiques a aquests nomenaments han estat especialment injustes, sobretot les que venen de sectors suposadament progressistes, que després critiquen que no hem situat prou dones en nivells de responsabilitat.

Acabo també fent referència al nomenament d’Oriol Puig, com a director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). A diferència de l’anterior ocupant del càrrec, que era economista, l’Oriol és un especialista en meteorologia. Llicenciat en Ciències Físiques, especialista en física de l’aire, és màster en contaminació atmosfèrica i meteorologia i va ser l’impulsor del SMC fins que el va apartar el tripartit.

Mai no he nomenat cap parent meu, i en tinc molts, per a cap càrrec de responsabilitat. Tenir un germà, un marit o un amic a l’administració no ha de ser un avantatge per ningú, però tampoc pot ser cap inconvenient. Ningú pot dir que els nomenaments que ha fet el departament de Territori i Sostenibilitat no estan basats en criteris estrictament professionals.