Ara farà un mes que vaig ser nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat i és la primera vegada que escric al blog des d'alehores. Com us podeu imaginar, han estat uns dies intensos i vibrants. Deixar l’alcaldia de Sant Cugat i assumir la responsabilitat de dirigir un departament gran i complex com és el de Territori i Sostenibilitat, requereix un gran esforç d’immersió. Són molts els àmbits de gestió de la conselleria i molta la responsabilitat que requereix reconduir el rumb del nostre país.

Ja heu vist que el nostre aterratge al departament no ha estat fàcil. Podríem dir que ha estat un aterratge amb vent lateral i la pista glaçada. La crisi econòmica és el principal condicionant de tot plegat. La necessitat que té el govern de retallar la despesa ens obligarà a treballar en els pròxims anys amb pressupostos molt austers i a recórrer a solucions imaginatives per poder fer les inversions necessàries perquè aquest país tiri endavant. Les coses no són fàcils, però estic convençut que ens en sortirem. De talent i de ganes de treballar en aquest govern no n’hi falta.

De fet, en pocs dies ja he pogut comprovar que tindrem poc temps per avorrir-nos. A banda de la retallada de pressupost, la solució de la limitació a vuitanta quilòmetres per hora, els problemes a la xarxa de Rodalies o les negociacions per al nou model aeroportuari són temes que ens han marcat el dia a dia d’aquest primer mes i probablement seguiran estant a l’agenda les pròximes setmanes.

Desitjo que les obligacions com a conseller em permetin mantenir el contacte amb tots vosaltres tant a través d’aquest blog personal, com del twitter i el facebook, ja que són eines que acosten la política als  ciutadans i ciutadanes del nostre país, de Catalunya.