Membres del Consistori, vicepresident del Parlament, alcaldes, alcaldesses, veïns, veïnes, amigues i amics.

Va ser un calorós 3 de juliol que després d’un Ple amb un punt d’incertesa, vaig assumir la responsabilitat d’esdevenir alcalde de la meva ciutat. D’això en fa més d’11 anys. En aquest temps han passat moltes coses. No patiu que no les repassaré, per això estan les hemeroteques o la memòria de la gent que ha viscut la transformació que ha experimentat  Sant  Cugat. Prefereixo parlar d’experiències personals. 

El nostre projecte ha estat molt ambiciós i, durant aquests anys, no ens ha mancat l’afany d’anar sempre més lluny, de fer moltes coses amb sentit i amb coherència amb uns valors. El nostre nord ha estat fer de Sant Cugat una ciutat que destaqués per la seva qualitat de vida, la cohesió social, la vida associativa, amb bons serveis públics i una sector econòmic punter, bolcada en l’educació, sostenible, orgullosa de la seva identitat i catalanitat, inclusiva i acollidora, ben gestionada i innovadora. 

A aquests objectius hi he, hi hem dedicat el nostre esforç, il·lusió, coneixement, experiència, ...passió. El resultat està a la vista i no el qualificaré, cadascú pot posar-hi la seva nota. Només us vull dir que me’n sento orgullós. Assumeixo el conjunt de la feina d’aquests anys, dels guanys i dels errors, dels problemes resolts i dels que deixo per resoldre. Quan aquell tres de juliol de 1999 vaig assumir la responsabilitat que avui deixo em vaig plantejar uns objectius força ambiciosos, i avui me’n vaig amb la tranquil·litat de qui ho ha posat tot al servei del seu assoliment i n’està content del resultat. I que consti que no m’he deixat endur mai pel cofoisme i davant d’algun èxit puntual.  La meva màxima sempre ha estat la de dedicar 2 minuts a l’autosatisfacció i després santtornem-hi que hi ha molta feina per fer.

Demà al mati quan surti de casa, no sé com em miraré la ciutat. No sé si continuaré recollint papers i anotant els desperfectes que vegi a la via pública.  Potser hauré d’intentar viure-la d’una forma més relaxada,  que els maldecaps ja em vindran d’altres bandes. El que si que sé és que em continuaré sentint feliç de viure a la ciutat que fa la política d’habitatge públic més decidida, la que té més arbres o verd urbà, la que s’implica a fons en la defensa de Collserola, que cuida el Monestir, la seva joia, que pensa en la gent gran, que sap que un sector econòmic punter i de futur és garantia del seu benestar, que és reconeguda per la seva gestió pública, que davant la crisi es va proposar que la seva prioritat era ajudar a la gent més vulnerable, que dedica l’1 % del seu pressupost a l’AOD, que té una ciutadania participativa i una vivíssima xarxa d’entitats, una capacitat més que demostrada d’integració dels nouvinguts, i tantes altres coses que fan de Sant Cugat una ciutat que es fa estimar, una ciutat que, com he dit tants cops, té un poble dins que cal cuidar, això és, el caliu humà que es respira a tants espais i àmbits ciutadans.

I també seré conscient que per mantenir tot això no podem baixar la guàrdia, o que queda molta feina per fer,  per resoldre necessitats actuals o algunes de noves que poden aparèixer en el futur. Però això ja serà feina d’altres, serà feina de l’equip que encapçalarà la Mercè Conesa si, com espero, es escollida alcaldessa en el Ple que farem tot seguit.

Avui no puc més que expressar-vos el meu agraïment. Als meus conciutadans per haver-me atorgat l’honor de ser el vostre alcalde. Per a mi ha estat un privilegi que he intentat servir amb honestedat, dedicació, idees i seny. M’he il·lusionat amb la feina, he gauditt fent-la, no l’he defugit mai, al contrari, he mirat de ser allà on se m’ha demanat i he pogut ser útil. 

He passat molts bons moments i també de no tan bons, però com que la memòria és selectiva només em quedo amb el bon gust que deixen els moments dolços i, especialment amb les magnifiques estones que he viscut aquest Nadal felicitant avis i avies als casals de la ciutat. M’he fet farts de petonejar àvie i, en cada petó, he reviscut els que ens fèiem amb les meves dues àvies que es deien Mercè i a les que tant vaig estimar. O em quedaré amb les mostres d’afecte de tanta gent que m’he anat trobant durant aquests dies, segur que n’hi ha que mai m’han votat, però estic content que m’hagin sentit alcalde de tots. 

A tots i totes, moltes gràcies, he intentat tractar a tothom per igual, i si hi ha algú que en algun moment s’hagi sentit injustament o incorrectament tractat per mi, li demano excuses. 

També vull expressar el meu reconeixement a les entitats i institucions ciutadanes, que sou el nervi de la ciutat. No defalliu en el vostre treball. Tenir tanta gent que dedica el seu esforç i el temps robat a la família o la feina, a treballar pels altres, a un projecte col·lectiu, al bé del conjunt de la societat és quelcom impagable i a Sant Cugat, sortosament, aquesta gent abunda. 

El meu reconeixement al teixit econòmic de la ciutat, empreses, comerciants, autònoms, tots els qui feu de Sant Cugat un lloc per treballar, i d’una forma molt especial el meu agraïment als qui heu exercit la part de responsabilitat social que us pertoca implicant-vos activa i econòmicament en les causes i entitats cíviques.

Gràcies als meus companys i companys de l‘equip de govern. Treballar en equip permet que gent normal pugui fer grans coses.  Déu n’hi do les que hem fet. Gràcies pel vostre esforç, la vostra dedicació, pels vostres valors, la vostra fidelitat i la crítica. Hem fet bons equips, hem gaudit amb la feina, no ens han caigut els anells pel treball, que més podem demanar? Vull tenir un record molt especial per en Jaume Tubau, un apassionat de Sant Cugat, amb qui havíem rigut tant, treballat molt,...i plorat quan prematurament se’ns en va anar. En Jaume ha estat símbol d’aquell Sant Cugat poble que hem defensat i estendard dels valors que ens han guiat.

Als companys i companyes que sou o heu estat regidors a l’oposició també us vull agrair el vostre sentit de ciutat, ho hauria de fer amb diferents intensitats però avui no hem de matisar que encara o espatllaríem. Mercès a l’actitud constructiva de tots plegats hem pogut teixir acords i consensos en els grans temes de ciutat, i això diu molt a favor de tots. En uns temps de desprestigi de la política, deixeu-me dir ben alt que aquesta ciutat, com la immensa majoria de ciutats i pobles del país, té uns representants municipals que treballen al servei d’un projecte polític de ciutat i de país i el serveixen honestament. Els ciutadans de Sant Cugat han de saber que des del govern o l’oposició, tots hem servit el nostre poble com millor hem sabut, i avui us en vull donar les gràcies. Quan vaig arribar a l’alcaldia em vaig comprometre a fer el possible per crear un bon clima de convivència al Consistori, conscient que si no hi posava esforç podia convertir aquest  Saló de Plens en un lloc habitat per un clima irrespirable. Tenim exemples, alguns ben propers, on l’egocentrisme i mal caràcter dels governants deteriora la convivència. Avui us vull donar les gràcies perquè malgrat les nostres diferències, a Sant Cugat regna un ambient polític que afavoreix el diàleg i la convivència, i d’això n’hem de fer un valor a preservar.

Als treballadors municipals, aliats imprescindibles en la marxa de la ciutat, els vull agrair el seu esforç i dedicació, en una feina que no sempre es prou valorada per la ciutadania. Vull donar fe que aquest ajuntament té una bona organització i persones molt valuoses al seu servei. He intentat reconèixe'ls constantment el seu treball de la millor manera que he pogut, doncs ja sabem que sovint el treball a l’administració està mancat d’estímuls. Un bon dia cada matí acompanyat d’un somriure, demostrar interès per la feina del policia al carrer o del treballador de la brigada municipal, són petits gestos imprescindibles que he mirat de cuidar però, reconec, insuficients. 

Hem explicat als treballadors municipals la nostra visió innovadora de l’administració pública, ens que només es justifica pel servei als ciutadans i per tant que ha de foragitar les ineficiències. Força que ho hem aconseguit, però des de la meva experiència sóc conscient que ens cal una reforma a fons del nostre sistema administratiu per donar pas a una administració que estimuli el treball, i remuneri l’esforç, en definitiva, una administració moderna i eficient al servei de la societat del segle XXI.

I en un terreny més personal el meu agraïment a la meva família, en especial a l’Anna i a les meves filles, que quan vaig arribar a l’alcaldia eren unes nenes de 5,8 i 12 anys i avui ja són dones amb 17, 20 i 24 anys. Elles han estat els meus puntals i també les qui han pagat el peatge de la meva dèria pel servei públic. Espero que l’amor que sempre us he intentat demostrar compensi els moments en que la ciutat ha passat davant vostre.

D’aquí una estona le Mercè Conesa esdevindrà la primera alcaldessa de Sant Cugat, quin goig, una dona al capdavant de l’ajuntament, un fet excepcional símptoma de normalitat. Me’n sento tan orgullós com quan fa uns dies Nuria de Gispert va ser elegida primera presidenta del nostre Parlament. La Mercè i jo varem començar plegats la nostra aventura municipal. La ciutat restarà en molt bones mans, és una dona compromesa, intel·ligent, honesta i senzilla de tracte. Ben segur que no serà com jo, serà diferent, imprimirà el seu caràcter a l’alcaldia i demostrarà que en el món d’avui és pot tenir cura de la família i desenvolupar amb normalitat una activitat de responsabilitat pública. No feu comparacions no ho dic per ella, sinó per mi, que en sortiré perdent. Deixeu-la que ho faci a la seva manera i no li exigiu aquest ser a tot arreu que jo vaig aprendre del president Pujol i que fa que sovint molta gent fugi de la política per entendre que és incompatible amb la vida familiar o personal. Mercè, si em necessites per res, que no crec que et calgui, ja saps on sóc,  sempre al servei de la ciutat que porto al cor i de la seva alcaldessa.

Mira però d’espavilar-te, que allà on vaig tindré molta feina, però la faré de bon grat. Estic a la flor de la vida, almenys m’ho penso.  Em fa il·lusió ser Conseller, sí, ho repeteixo, em fa il·lusió, i sóc conscient que en aquests país s’ha de ser tan políticament correcte que  a vegades ni els sentiments es poden expressar. Penso que al país li cal un impuls, crec en l’Artur Mas, avui ja el President Mas, en la seva capacitat i el seu projecte. Sóc nacionalista, ni moderat ni radical, simplement nacionalista català. Catalunya és el meu país, el meu tros de món i m’apassiona ajudar a fer-ne un país millor, si pot ser el millor, per la seva qualitat de vida, el seu civisme, la fortalesa de la seva llengua, la seva identitat i la seva cohesió. 

Allà on vaig tindré sempre molt present que institucions nacionals ho són Generalitat i ajuntaments, i que hem de treballar colze a colze per fer realitat el nostres ideals de justícia, progrés i llibertat nacionals. 

Membres del Consistori, conciutadans i conciutadanes, tot té un principi i un final.  Ha estat un honor treballar amb vosaltres i servir-vos. Abandono la seguretat del poble per llençar-me a l’incertesa. Ho faig tranquil i amb el desig de posar-hi la mateixa passió que he posat al servei d’aquell poble que fa anys ens va acollir a la família Recoder –Lloveras i que ens va robar el cor. Sant Cugat. Moltes gràcies