El veredicte dels ciutadans ha estat contundent i la confiança que Artur Mas i CiU demanàvem l’hem obtinguda a les urnes. Els catalans i catalanes han expressat el seu cansament cap el tripartit i han donat la benvinguda a l’alternança.

La responsabilitat dels guanyadors és gran. Caldrà administrar el pòsit d’esperança amb generositat, seny i valentia. La situació del país no convida a la frivolitat: crisi econòmica, crisi nacional, desorientació sobre el que ens depara el futur, una administració també desorientada i amb molt pocs recursos. Donar la volta a aquest panorama requerirà una gran dosi de lideratge, això és, capacitat de dibuixar els horitzons de futur desitjats, donar les passes necessàries per acostar-nos-hi, teixir complicitats polítiques i socials, prendre decisions difícils, i fins i tot impopulars, però necessàries.

Catalunya és un país massa petit i feble per permetre’ns el luxe de no avançar plegats cap un horitzó nacional que satisfaci les aspiracions d’una majoria del nostre poble que espera resposta al “I ara què?”, la pregunta que planava damunt la manifestació del 10 J en contra de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut. Catalunya és un país que ha d’acabar de prendre consciència de com avança el món i, a partir d’aquí,  prendre les decisions adequades per garantir-nos un futur de prosperitat compartida, capacitat d’integració i un sòlid estat del benestar.

Però el món va ràpid i no ens espera. Per això  caldrà accelerar la reforma del nostre sistema educatiu amb l’horitzó de la qualitat, de la nostra universitat amb l’horitzó de l’excel·lència, de la nostra administració pública amb l’horitzó d’alinear-la amb una societat que demana bons serveis i que comença a ser conscient que una bona administració és un factor de competitivitat pel territori. Un país que té en l’economia la gran prioritat i que sap que és la base sòlida damunt la qual se sustenta l’estat del benestar, un conjunt de prestacions que necessiten ser reformades per ser garantides. Prioritat que comporta una aposta per la competitivitat del nostre teixit productiu, per aquells sectors on som capaços de marcar la diferència, per les infraestructures de mobilitat, sense oblidar la urgència d’acabar amb la sagnia que representa el dèficit fiscal amb l’estat.

Un país que vol ser de qualitat, ha de situar la preservació del nostre territori i equilibri mediambiental en un lloc protagonista i ha de fer de la cohesió social tret d’identitat.

Al nou govern se li ha girat feina, una feina apassionant. Gestionar el dia a dia treballant alhora pel futur vol dir fugir de la immediatesa i el tacticisme al que tan acostumats estem. Ser el govern de tots obliga a un lideratge obert al diàleg. Construir el país implica cercar sempre la cooperació institucional i tenir ben present que institucions nacionals ho són Generalitat i ajuntaments.

CiU i el qui serà d’aquí pocs dies el 129è president de Catalunya, tenen clares les prioritats. Artur Mas, ha demostrat sobradament lideratge, valentia i fortalesa per carregar damunt les seves espatlles la pesada motxilla que és la Catalunya d’inicis del segle XXI. Endavant doncs.