La vinya, el vi, el cava, formen part de la nostra cultura, però també del nostre futur econòmic. Amb motiu d’una trobada amb viticultors del Penedès, he tingut ocasió d'acostar-me a la realitat del sector i copsar-ne alguns dels seus problemes i  alhora oportunitats.

Es tracta d'en sector amb un potencial altíssim, que en els darrers anys ha fet un bon camí cap a la qualitat. El sector pot tenir un gran futur però topa amb dèficits endèmics. Deixeu-me esmentar-ne un: així com en el cas del cava el seu prestigi en el mercat interior és força alt, no passa el mateix amb el vi on els productes elaborats a Catalunya de vegades fins i tot son absents de les cartes d'alguns restaurants en benefici dels vins de la DO Rioja o Ribera de Duero, excel·lents però no pas millors que els nostres. Possiblement estiguem davant d'un problema d'autoestima i poc prestigi d'uns excel·lents productes. Això ho hem de resoldre. És coherent que a Catalunya del total consumit només un terç sigui vi català? En absolut, això no crec que passi enlloc més.

Tenim exemples molt propers que ens haurien de fer pensar. El beaujolais a França és un bon exemple de com s’ha fet d’un excedent de vi un negoci pròsper. Tota una operació de marketing ben pensada i dissenyada. O l'interessant cas de la nostra ciutat germana, Alba, al Piemont, que ha sabut convertir els seus magnífics vins en una industria turística que impulsa la venda directa, el coneixement del paisatge, la cultura, el seu entorn i gastronomia.

La cultura del vi, hauria d’estar associada al perfil del nostre país. Hauria de ser un reclam més. Tenim grans fortaleses, com al Piemont, qualitat, paisatge, gastronomia, cultura,... Coincidíem  amb els viticultors penedesencs en la necessitat de potenciar l’enoturisme, tant a nivell internacional com local. El Penedès, pròxim a l’àrea de  Barcelona, disposa de 4 milions de potencials visitants!

Vaig intentar esbrinar fins a quin punt, coincidint en el diagnòstic de la situació, hi havia coincidència i esforç per tal de trobar solucions plegats. Com em temia,la feblesa de l'associacionisme limita la capacitat de promoció conjunta, un mal massa típic del país que, esperem, la crisi ajudi a superar. També es va posar de manifest com les empreses més internacionalitzades estan aguantant millor les vaques magres.

M’explicaven altres problemes com el baixíssim preu del raïm que castiga una part del sector, el pagès. En aquest sentit la demanda de funcionament de la Taula del Sector, constituïda però inoperant, fou unànime. I no puc passar per alt la queixa justificada de l’actuació de les administracions públiques: excés de legislació, poca sinèrgia entre els diferents organismes involucrats, insuficient promoció. Per posar en marxa un celler  es necessiten gairebé 3 anys!

Tenim terra, vinyes, vins de qualitat, pagesos que volen viure del seu treball  cooperatives, empresaris, cellers, restauradors, paisatge, cultura,... tots els ingredients per ser una potència vitivinícola mundial. No deixem que se'ns malmeti la collita. Si tots ens hi posem, podem tenir una gran anyada.