Avui he anunciat que no tornaré a ser candidat  a l’Alcaldia de Sant Cugat del Vallès, això vol dir que el proper maig del 2011, jo no seré el candidat de CiU, passi el que passi.

L’any que ve farà 12 anys que sóc alcalde de la meva ciutat i penso que ja és hora de deixar pas a nova gent. Sempre he cregut que allargar excessivament la permanència en un càrrec de responsabilitat no és bo, intento ser coherent entre allò que penso i allò que faig, per tant he de donar exemple. Hi ha qui diu que si Artur Mas -com espero i desitjo- és president de la Generalitat jo podria formar part del seu govern i per tant que estic donant “el salt” a la política nacional. No puc negar que el repte em faria il·lusió, malgrat que no voldria ser conseller de qualsevol govern, només d’un que tingués com a prioritat absoluta treure Catalunya del pou on estem posats, compromès amb el país, amb la gent, amb el progrés i la llibertat nacional, un govern que arrisqués. Aquest projecte avui només l’encarna Artur Mas. Però malgrat que estic il·lusionat i confiat en les nostres possibilitats, tothom sap que encara hi ha massa incògnites a l’horitzó: guanyarem? Espero que sí. Sumarà el tripartit? Espero que no. A partir d’aquí no puc més que estar a disposició del president

Per tant, amb un futur amb tantes incògnites, queda clar que la meva decisió la desvinculo totalment del resultat de les eleccions del 28 de novembre, és una decisió en clau personal que comunico amb temps per facilitar el relleu. Ara Convergència i Unió de Sant Cugat ha de posar-se en marxa per decidir qui haurà de substituir-me en la capçalera electoral

M’agrada la política, sóc feliç participant en la construcció de la ciutat, del país i d’un món millor, sóc polític per vocació.  Quan l’any 99 pels pèls vaig ser escollit alcalde de  Sant Cugat em vaig plantejar molts reptes, alguns d’ells molt ambiciosos. Malgrat que encara no toca fer balanç, miro enrere i em sento orgullós de la ciutat que tenim, tot i ser potser més conscient que ningú de tot allò que queda per fer, que és molt. Hem estat un bon equip i treballar en equip permet que gent normal pugui fer grans coses. Això és el que hem fet a Sant Cugat.

Però ara ha arribat el moment de donar pas a noves expectatives i plantejar-me nous reptes. D’abandonar allò que tens per la mà i és segur per llençar-te a la incertesa total. Com que tinc un gran dipòsit d’il·lusió, ben segur que m’apassionaré amb allò que faci en el futur com m’he apassionat servint als meus conciutadans.

La situació del país és preocupant:  patim la crisi com ningú, desafecció política, manca de projecte col·lectiu, frustració nacional, perdem pistonada...   Però és en els moments difícils en els que tots i totes ens hi hem de posar. Potser si veiés clar el futur del país de les meves filles pensaria que el moment de retornar a la vida professional era arribat, però malauradament m’inquieta molt el futur de Catalunya.

De moment, continuaré fent d’alcalde fins el darrer dia i, és clar, ajudaré tot el que pugui al canvi polític a Catalunya