Ahir de bon matí vaig anar als Matins de Josep Cuní  amb l’alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos. En Cuní, amb al seva eloqüència habitual, ens ho va preguntar tot, llevat, és clar, del famós Decret que havia aparegut al BOE d’aquell matí pel qual, entre d’altres coses, es prohibia l’endeutament dels ajuntaments fins a principis del 2012. En Cuní no ens ho va preguntar perquè no en sabia res d’això. Tampoc ho sabia el President de la Federació de Municipis, ni jo òbviament.

Al tornar i comprovar  la desastrosa situació que l’insensat Decret provocava vam haver de córrer i celebrar un Ple extraordinari per poder aprovar les operacions de crèdit que vam signar finalment per la tarda amb quatre entitats diferents. Va ser un dia de bojos que va anar bé gràcies a la bona gestió econòmica municipal que ens va permetre tancar en poques hores acords crediticis molt favorables per l’ajuntament,  gràcies també a la bona gestió dels responsables econòmics municipals que ahir es varen guanyar bé el sou –que per cert ja saben que els el baixarem -, i gràcies també a que el dilluns de la segona Pàsqua a Sant Cugat no és festiu.

Avui de bon matí s’ha confirmat el que ahir el vespre ja es comentava.  La reculada del govern socialista espanyol que, amb una nova jugada de prestidigitador,  ha tret un nou conill del barret posposant el gener del 2011 l’entrada en vigor d’aquest letal mesura. D’aquesta manera s’eviten les catastròfiques conseqüències per a molts ajuntaments del Decret en qüestió.

Els ajuntaments tenim limitada la nostra capacitat d’endeutament al 110% del pressupost anual ordinari, això vol dir que un municipi amb un pressupost de 10 M/€, pot deure’n 11. Si algun ajuntament supera el nivell d’endeutament legalment establert,  els seus comptes són intervinguts pel govern autonòmic. Amb aquesta premissa passa com amb la gent, que hi ha de tot. Ajuntaments molt endeutats i ajuntaments molt austers.  Tractar-nos a tots igual tallant-nos les fons de finançament és terriblement injust. La igualtat jurídica no és igualtat aritmètica.

El canvi d’opinió del govern Zapatero suposa un respir per a la immensa majoria de consistoris, però tampoc és gratuït. Ara els ajuntaments faran cua als bancs per tal de tancar les seves operacions creditícies pel 2010 i també pel 2011, de manera que quan entri en vigor la restricció l’1 de gener de l’any vinent tothom tingui les seves necessitats satisfetes... Tothom? bé, ja ho veurem doncs sembla clar que el crèdit pels ajuntaments serà més car i selectiu i bancs i caixes tindran en compte a l’hora de deixar diners, la gestió econòmica de l’ajuntament de que es tracti.

També és probable que la Unió Europea endureixi el segon i successius paquets de mesures d’ajustament, convençuts que la nau del govern espanyol la pilota gent que no té clar on va. Quan les coses anaven bé van dilapidar el superàvit dels comptes públics, van repartir talons de 400 euros,... en dos anys ens ha fet arribar als ajuntaments 13.000 milions d’euros per gastar en obres –que ens han anat molt bé-,...i ara congelen pensions, retallen sous, ajuts al desenvolupament, fins el punt que el govern més “social” de l’historia de la democràcia, ha estat protagonista de la retallada de despesa social més brutal que mai no s’ha fet a l’Estat. Entretant la vicepresidenta Salgado es permet el luxe de criticar a la cancellera alemanya per haver adoptat un seguit d’iniciatives destinades a tallar els moviments especulatius en borsa, en comptes de posar ordre a una casa, la seva, on quan plou, tothom es mulla. Quin país!