Sembla que aquesta legislatura de nou passarà sense que haguem estat capaços d’aprovar la nova llei electoral catalana. Aquesta llei no ha de resoldre la desafecció que afecta la nostra vida política, però estic segur que pot ajudar a superar-la. Només cal que els ciutadans sàpiguen qui els representa i els elegits se sàpiguen directament exigits per un grup d’electors.

Sovint explico davant d’auditoris de gent amb inquietud polítiques que potser,  en algun moment, alguns d’ells em varen elegir com a parlamentari a Barcelona o a Madrid sense saber-ho. Això em sembla terrible, tant per als electors com per l’elegit de bona voluntat a qui l’exigència ciutadana li hauria de servir com a estímul.

Explico al llibre La llibertat com a resposta “És per tot això que quan penso en la regeneració de la política ho faig en dos sentits: la necessitat d’apropar electors i elegits, i la competència en la feina. Perquè la societat, el món actual, no pot funcionar sense la competència, que en un món globalitzat és bàsica i estimulant quan és sana.

Les empreses són més eficients perquè competeixen, i per això abaixen els preus, fan millors productes i innoven. I d’igual manera els polítics necessitem competència, però necessitem competir per guanyar-nos la confiança dels ciutadans, i no la de les estructures dels partits. En una ocasió vaig trobar-me  al pont aeri amb un polític d’un partit d’àmbit estatal que em va preguntar on anava i jo li vaig comentar “mira, tinc una comissió al Congrés dels Diputats”. I ell, que igual que jo era diputat per Barcelona, es va posar a riure i em va dir “doncs jo vaig a veure els meus electors!”. Els seus electors no eren els catalans que el votaven, sinó la cúpula del seu partit. Una situació certa que descriu una realitat crua i nefasta. I per això entenc que hi ha d’haver competència política real que faci que els nostres diputats i regidors hagin de comparèixer davant dels ciutadans. Així guanyarem qualitat democràtica, guanyarem representació i prestigiarem la feina que fem. Si no pedales, caus de la bicicleta. El món privat i el públic es regeixen per regles diferents i no hauria de ser així. Cal competència en tots els àmbits.

És una llàstima que haguem perdut una nova oportunitat, malauradament els ponents de CiU s’han quedat sols defensat el vot territorial dels ciutadans, a les altres forces polítiques els preocupava més la hipotètica pèrdua de representació i la força de les estructures de partit que l’eficàcia d’un sistema obsolet i ineficaç. Un sistema pensat fa més de trenta anys quan el que calia era garantir que uns quants líders tancats en un despatx poguessin aprovar uns estatuts d’autonomia, una Constitució o uns Pactes de la Moncloa.