Hi ha qui diu que la política s'hauria de centrar en les coses que preocupen a la gent i, per tant, avui tot allò que no sigui parlar d'economia és perdre el temps.

És una apreciació interessada, recordo que s'usava amb insistència pels sectors polítics contraris a la reforma de l'Estatut culminada l'any 2006. Ara la tornem a sentir, les consultes sobre la independència de Catalunya o la prohibició de les curses de braus són dos dels debats on aquesta argumentació ha sonat amb insistència.

Ambdós debats tenen en comú haver nascut de propostes ciutadanes. En el primer cas, ha estat la societat civil que s'ha organitzat al marge dels partits i ha plantejat un debat que, agradi més o menys, hi és, preocupa i per tant l'hem de poder mantenir civilitzadament.

En el segon cas, han estat organitzacions defensores dels drets dels animals que han tingut el mèrit de mobilitzar-se per recollir les 50.000 signatures legalment exigides, que són moltes, i plantejar una iniciativa legislativa popular al Parlament. Que ningú no és confongui, són entitats animalistes, no es tracta d'una conxorxa antiespanyola com es repeteix des d'aquesta caverna mediàtica madrilenya que dia a dia fa forat amb el seu trist missatge excloent.

Amb alguns amics diputats he comentat els meus dubtes arribat el cas que hagués de pronunciar-me al respecte al Parlament, com em podria haver passat quan era diputat, doncs els diputats de Convergència i Unió poden votar en consciència sobre el tema i no s'han d'adscriure a la disciplina del seu grup.

Confesso que ni sóc antitaurí ni he assistit mai a cap “corrida” de braus. Tampoc em faria res anar-hi, sóc extremadament curiós, això sí, sempre i quant pogués fer-ho de la mà d'un expert que m'ajudés a entendre el que passa a la plaça.

De petit vaig passar temporades a pagès on la convivència entre persones i animals era corrent i, sempre, amb un sentit utilitari: els gossos vigilaven la casa o eren companys de cacera de l'avi o del tiet, els gats de l'avia menjaven ratolins, gallines, conills, porcs,... els veies créixer i un dia morir, així era el dia a dia. Vaig aprendre a estimar i a respectar els éssers vius, peces clau en la vida de l'home, companys utilitaris de les persones.

És per això que respectant les veus crítiques amb el toros, no puc compartir llur passió antitaurina. Els toros, són un fet cultural fora del temps? Potser sí, i si és així moriran sols, si no ho és si del meu vot depengués els deixaria anar fent, amb dubtes, això sí.