La Llei de la Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència probablement sigui el desplegament de política social més important que s’hagi promogut des que durant la dècada dels 80 s’instauressin sanitat, educació i pensions com a drets socials universals.

Suposa una novetat històrica en el desenvolupament del benestar de les persones i introdueix el què s’anomena el quart pilar de l’Estat del Benestar.

Seguint el model d’altres estats europeus, on l’atenció a la dependència s’ha anat convertint poc a poc en una peça central dels respectius sistemes de benestar, la Llei de Dependència instaura un sistema extraordinàriament complex d’atenció a un sector de la població que creix any rere any.Aquesta complexitat rau en una doble integració: la integració horitzontal entre serveis socials i salut i la integració vertical, entre diferents nivells de govern, des del central fins al municipal.

El repte principal es troba, sens dubte, a nivell local. Responsables polítics i gestors municipals ens veiem obligats a portar el pes de la política pública i afrontar-ne els principals reptes.

Davant el caràcter mixt del mercat de serveis d’atenció a la dependència, els municipis ens veiem obligats a centrar-nos en la planificació, l’ordenació, el finançament, la gestió relacional, l’externalització, el control de qualitat o la cooperació intersectorial i interadministrativa, sense oblidar la prestació dels serveis en si.

No obstant, molts ajuntaments, principalment els mitjans i els més petits, disten molt de tenir els recursos suficients per la gestió i per a fer front a les demandes la nova Llei de Dependència. Al mateix temps però, la gestió s’està convertint en la variable clau, en clau de volta de l’èxit i de l’oportunitat.

Des dels ajuntaments estem cercant les eines necessàries per a fer front a una política nova, complexa i que, a falta de referents, hem d'abordar amb decisió i una bona dosi de creativitat.Pensem que en el context en el que ens trobem (canvi legislatiu, crisi, repte, oportunitat...), i en el marc d’una orientació a la millora del resultat en el procés de creació de valor públic, la voluntat de reflexió i  de millora, han d’esdevenir una eina bàsica per aconseguir una millor aplicació de la Llei de Dependència.

Els  reptes principals que tenim els ajuntaments passen per : fer reenginyeria del propi sistema organitzatiu, incorporar la cultura de gestió al sistema, homogeneïtzar criteris en el món local.  No és fàcil aconseguir-ho, però ens trobem en aquest camí confiant fermament que els serveis socials han de dotar-se d’un model de gestió orientat a l’eficàcia i a l’eficiència.

Tot això sense oblidar la lícita reclamació de:

Més autogovern!

Més finançament!

Millor gestió!

Per fer de la Llei de Dependència una veritable Llei de Promoció de l’Autonomia Personal.