El Tribunal Constitucional amb la seva lentitud està engreixant l’escepticisme d’una part important de la societat catalana en relació al contingut de la sentència de l’Estatut. Quina ha de ser la reacció del país davant d’aquesta situació? Heus aquí algunes reflexions personals al respecte.

1.-El prestigi d’aquest Tribunal fa temps que ha quedat en entredit. Aquí l’Estat Espanyol té un greu problema de legitimitat que hauria de voler resoldre, altrament un dels pilars del sistema legal que el sosté s’esquerdarà. PSOE i PP amb el seu irresponsable combat polític dut a totes les instàncies judicials han contribuït a crear el problema. Els partits nacionalistes espanyols estan fent un magre favor al seu propi concepte d’Espanya, s’ho haurien de fer mirar!

2.-Que s’afanyin els membres del TC, que diguin el que hagin de dir i que ho facin ràpid, que per això els paguen i a més molt bé. Ull amb el conflicte de legitimitats que podrien provocar amb la seva sentència- Els catalans vàrem aprovar en referèndum un Estatut devaluat en relació al que va aprovar el Parlament, que no el devaluïn més. Aquests magistrats són designats políticament, tenen ideologia i volen quedar bé amb els seus “electors”, és a dir, PSOE i PP. Segons cap on vulguin conduir Espanya amb la seva sentència poden generar una gran frustració en una part de la ciutadania i el pacte constitucional que va possibilitar la transició quedarà tocat de mort. Quina alternativa ens deixaran als catalans?

3.-Cíniques són les esquinçades de vestimenta amb que han reaccionat partits estatals, institucions i associacions de magistrats davant la proposta de convocatòria d’una manifestació que s’ha llançat des de Catalunya per pressionar el TC. Què no el pressionen ells cada dia? Menys escarafalls i una mica de seriositat sisplau, que encara devaluareu més les institucions que representeu!

4.-No estic per la manifestació “preventiva” que va recolzar primer el vice-president Carod. Que el TC faci la seva feina i preparem la resposta si és que cal és clar, encara que molt em temo que caldrà. La reacció a una sentència contrària a l’Estatut haurà de ser àmplia i diversa, i una de les seves potes principals l’haurà de constituir una gran manifestació. Per a mi gran manifestació és només aquella on si trobi l’amplíssima majoria del país, no només aquells que sentim Catalunya com la nostra nació, tenim el català com a llengua, ...hi ha de ser el país real, la Catalunya diversa i complexa que tenim. Un mal precedent a evitar és la manifestació pel dret a decidir del 2007, en la qual vaig ser-hi i, contràriament al sentiment general, la meva percepció tornant a casa era que allà només hi havia una part de Catalunya i per tant no ens podíem sentir del tot satisfets.

5.-La nostra força com a poble està en aconseguir unir a la majoria del país en la defensa de l’autogovern, si més no ho hem d’intentar. Si fos possible realment faríem “por” a Madrid. És clar que aquí el PSC haurà de triar de nou entre Catalunya i el PSOE. Aquest cop però els seus socis de govern d’ERC, els que han fet Montilla president, no podran deixar passar una renúncia del govern català a defensar l’Estatut. Si ho fan ja els serà impossible justificar-se davant l’electorat catalanista. Per tant l’actitud del PSC en part dependrà del marge que ERC els deixi.

6.-Està clar que aquest és l’escenari més desitjable en el cas d’una sentència contrària a l’Èstatut, però també tinc molt clar que la renúncia a defensar el país per part d’alguns partits no ens ha de condicionar als altres. Per tant, si ens haguéssim de quedar sols, hauríem de sortir igualment al carrer. Sé que això no passarà ja que  som molts els qui estem disposats a defensar Catalunya davant l’adversitat. Espero que, si arriba el moment, tothom sigui al lloc que la defensa de la dignitat de Catalunya exigirà.