S'ha presentat el nou sistema de finançament i amb gran rebombori se'ns intenta convèncer de la seva bondat i de la maldat de CiU perquè no se suma a l'entusiasme general. Fóra desitjable que el govern de Catalunya centrés els esforços en l'explicació del nou model més que en la desqualificació de l'adversari. Nosaltres intentem explicar el nostre no, un no polític que no bloqueja l'acord, un no legítim i responsable que neix de la convicció que aquest nou sistema ni és tan bo com se'ns ven, ni és el que ara ens toca. Un no que ens deixa les mans lliures per intentar canviar-lo si algun dia els ciutadans decideixen que hem de liderar el govern del país. M'explico.

1r. S'afirma que el nou sistema millora l'anterior. Jo també ho crec, encara que no ho podem afirmar amb la contundència desitjable perquè en el document aprovat hi ha massa incògnites, però tots els nous acords de finançament han millorat l'acord precedent, només faltaria. Aquest acord deu millorar l'acord CiU-PP com aquell va millorar l'acord CiU-PSOE en l'època de Felipe González. El detall omès pels qui s'obstinen a comparar el nou acord amb el de l'època Aznar és que entremig d'ambdós s'ha produït un fet cabdal del qual l'acord prescindeix en gran part, el nou Estatut.

 

2n. I és que aquest acord de finançament vulnera un Estatut que en el tema del finançament no era neutre, al contrari, n'era un dels motius principals. Es pot agafar com es vulgui, però això és així i fallaríem si ens conforméssim amb el que se'ns proposa amb el simple argument que és millor que el d'abans. Nosaltres per aquí no hi passem, i com que no tenim la necessitat de garantir la unitat del govern tripartit, no estem disposats a abandonar la nostra feina d'oposició responsable, que quan convé al país signa acords amb el govern -sense anar més lluny, la recent llei d'educació-, però que quan cal es planta malgrat que se la pressioni per terra, mar i aire. Per arribar aquí no sé si tot l'esforç del nou Estatut ha valgut la pena.

3r. No deixa de sorprendre la posició dels qui varen rebutjar l'Estatut per insuficient i en canvi ara beneeixen un acord que encara descafeïna més aquell insuficient text estatutari. De segur que han primat altres interessos, amb els quals no ens sentim coresponsables ni compromesos. En el cantó socialista probablement han pesat la necessitat d'acabar amb la tibantor amb el partit germà i les urgències de caixa. En això tampoc se'ns pot demanar que ens en fem coresponsables.

4t. Recomanaria als representants del govern una mica de mesura, no cal tirar tants coets ni obsedir-se en la desqualificació de l'adversari. Cadascú té les seves prioritats, fidelitats i urgències, la nostra única prioritat és el servei al país i el nostre projecte per Catalunya. Amb les xifres que ens avancen ens parlen d'un ingrés addicional per al 2009 d'entre 2.100 i 2.200 milions d'euros, quan el dèficit reconegut pel govern el 2008 és de 4.862 milions d'euros, i enguany anem pel mateix camí; per tant, el forat de la Generalitat continua essent immens, el problema financer hi és i si no posen ordre a les finances públiques patirem: els dèficits al final algú els ha de pagar, i acostumen a ser els ciutadans. El tema del finançament ja és prou difícil d'entendre per fer-lo més complicat. Penso que massa actors ja tenien prefixada la reacció fos quin fos l'acord: en uns casos mana la defensa a ultrança del tripartit enfront de CiU, per tant tot és bo; en d'altres qualsevol acord era defensable si millorava l'anterior -l'Estatut era només una anècdota- i tots accepten el peix al cove, en aquest cas mal entès, que tant se'ns va criticar.

Lamento no compartir la visió optimista i d'un cert alleujament, però és que ni amb la millor intenció ho puc fer. Temps al temps.

http://paper.avui.cat/article/politica/169975/lacord/ignora/lestatut.html