No és que desitgi que el PNB cedeixi la presidència del govern basc al PSE-PSOE, però arriscant-me a equivocar-me, afirmo amb seguretat que Patxi Lopez serà el proper lehendakari, i això serà així perquè al crit de Patxi lehendakari! socialistes i populars uniran els seus vots per fer possible un govern segons ells no-nacionalista, o nacionalista d’una altra nació, segons la meva manera de veure les coses.

A Euskadi funciona l’eix nacional per damunt de qualsevol altre, quan els qui defensen la supremacia del sentiment nacional espanyol se senten amenaçats i sumen, passa el que passarà a Euskadi. A alguns els pot sorprendre aquest acord quan fa un any aquí i allà els socialistes alçaven el fantasma del PP –els homes de negre, si tu no vas ellos vuelven,...- com si fos el papu, i ara van i tranquil·lament s’ajunten.

Quan es consumi l’acord, no estalviaran arguments per justificar-lo i, probablement, el de la violència etarra en serà un d’important, però que ningú no es deixi enganyar: el PNB és el principal enemic d’ETA a Euskadi, o com a mínim ho és tant com socialistes i populars. En un moment com aquest l’acord més sòlid fóra el del PNB-socialistes, un compromís transversal dins la societat basca, però deixo escrit que això no passarà; seria massa difícil de pair per a massa polítics, opinadors i ciutadans intoxicats per les fòbies dels defensors del centralisme més ranci deixar passar l’oportunitat de descavalcar el PNB del govern basc.
El BNG a l’oposició, CiU també, el PNB aviat, només ERC resisteix: és decisiva, però fins quan? Potser el dia que s’adonin que els volen ben esquifits ja serà tard per a ells i potser per al nacionalisme català.