Quan vaig arribar l’any 99 a l’Alcaldia de Sant Cugat en Toni Farrés deixava la de Sabadell, en certa forma doncs només ens varem creuar en les nostres responsabilitats municipals. Però al poc temps ens varem trobar i parlar, i això ho repetírem sovint i amb excuses diverses.

L’any 99 jo era un nouvingut a la política local a la recerca de referents, i en Toni Farrés n’era un i dels bons, confesso que per a mi era com una mena de mite, no només per a mi, també ho era per a una part del món local català.

Recordo que en veure cables elèctrics penjant per tants llocs de la ciutat, pensava que això no devia tenir solució ja que ni a Sabadell ho havien pogut arreglar! En Toni havia convertit la il·lusió dels primers ajuntaments democràtics en energia creadora i transformadora, estimava Sabadell i això el va dur a tenir una visió transversal i integradora de la ciutat, on tots els actors de la vida sabadellenca havien de jugar el seu paper.

Home del PSUC com era i advocat laboralista que havia estat, va entendre ràpidament la importància  del teixit industrial o de la banca als qui convidà a jugar el paper protagonista que els pertocava en el futur de la ciutat.

Aquesta capacitat de sumar el va fer líder, un líder per a molts, per als seus de sempre i també per a aquells que el situaven per damunt de les sigles que encapçalava i el veien com algú amb visió estratègica de ciutat, obertura de mires i capacitat d’il·lusionar en un projecte compartit. Vaig tenir ocasió de conèixer la personalitat i copsar la intel·ligència d’en Toni quan ell ja havia deixat l’Alcaldia, parlàrem llargament de la ciutat en abstracte, de les noves tecnologies, del país i , és clar, de l’espai més pròxim que compartíem, el Vallès. El projecte de donar cos a l’Eix de la B-30 probablement va néixer d’aquests converses, en Toni veia l’enorme potencial d’aquest espai, i defensava la necessitat d’unir els esforços de la universitat, l'empresa i el món local per generar sinergies i potenciar un dels espais amb més futur dins d’una Catalunya tan necessitada de polítiques d’impuls a la recerca i el coneixement. Confesso que m’hauria fet molta il·lusió que en Toni fos l’executor d’aquest projecte, ningú no ho hauria fet millor que ell. Malauradament no ha pogut ser, però el Consorci de la B 30, el Triangle d’Innovació de Catalunya va endavant i la seva sola existència serà un silenciós homenatge a la seva visió de futur i capacitat. El divendres 13 de febrer vaig anar a l’Ajuntament de Sabadell a acomiadar-me’n, a retre-li un silenciós homenatge en nom propi i de la nostra ciutat, un homenatge que poc tenia a veure amb el protocol i molt amb el sentiment i el respecte a un d’aquells homes que ha ajudat a fer gran la seva ciutat i amb la seva actitud vital, obertura de mires i capacitat intel·lectual al servei de la comunitat ha contribuït a fer de Catalunya un país millor i, per tant, més lliure.

 

Descansa en pau Toni!