Fa unes setmanes vaig participar a Oviedo en una jornada organitzada pel Consejo Económico y Social del Principado de Asturias al voltant de “La supervivència dels petits i mitjans ajuntaments”. Conjuntament amb els alcaldes de Valdepeñas i Medina del Campo varem poder intercanviar idees i compartir opinions sobre el greu problema del finançament municipal, un problema real i greu. I coincidírem en que es tracta d’una realitat que haurem d’arreglar nosaltres, doncs no es veu ni voluntat política ni capacitat real per part del Govern de l’Estat per fer-ho. El nou model de finançament municipal no pot incrementar la pressió fiscal i per tant requereix d’una nova distribució del marc fiscal a l’Estat, però en el moment on s’està negociant el finançament autonòmic i quan el Govern espanyol no pot afegir recursos addicionals al sistema local després d’haver-se ventilat frívolament el superàvit pressupostari, està clar que poc podem esperar de Madrid, per tant cal ser austers i aprofitar la oportunitat per a modernitzar les maquinàries administratives municipals mirant de donar els mateixos serveis amb uns ingressos ajustats.

El finançament s’ha acabat convertint en una autèntica obsessió per als alcaldes i alcaldesses. Al problema del finançament no resolt, se li afegeix la creixent demanda de serveis per part de la ciutadania.  I  amb la crisi el problema s’agreuja i molt.

Els ajuntaments catalans esperem que arribi el dia on puguem discutir sobre els nostres recursos amb el govern de la Generalitat. Mentrestant, què podem fer? Hi ha una opció que descarto i és pujar els impostos municipals, prou malament ho estan passant les famílies i empreses. Per tant no hi ha altra una solució que millorar la gestió municipal, alguns fa anys que ho intentem, d’altres se n’estan adonant que ara és el moment de fer-ho. I és que, deixeu-me insistir un cop més en allò que diuen els xinesos: crisi és problema i alhora oportunitat.

Podeu veure la trascripció en castellà de la meva conferència aquí.