Fa 60 anys, els estats van refrendar el seu compromís de “promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins d’un concepte més ampli de la llibertat” i van reconèixer que “els éssers humans només es poden alliberar del temor i de la misèria si es creen condicions en les que totes les persones puguin gaudir de tots els drets humans”.

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que son inherents a totes les persones sense excepció. Va ser el primer i més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.

El document es va idear com un conjunt d'objectius que els governants mundials havien de maldar per assolir. Com a llei internacional, s’ha convertit en una arma utilitzada sovint per pressionar els governs doncs es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la ONU. Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides el Consell dels Drets Humans.

En adoptar la Declaració Universal el 10 de desembre de 1948, els estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt de drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, proclamant així el dret de tothom a una vida digne.

Tanmateix, malgrat  la Declaració Universal dels Drets Humans, les dades d’incompliment segueixen sent esgarrifoses: les dades més recents indiquen que milers de persones són ser executades pels seus estats respectius i s’han documentat casos de tortura i maltractaments a més de 81 països. 45 països tenen presos i preses de consciència detinguts. 854 milions de persones pateixen la tortura de la fam i 1.100 milions de persones, de les quals més de la meitat són dones, no tenen accés al dret a un habitatge digne. 75 milions de nens no tenen cobert el seu dret a l’escolarització.

Sant Cugat al sumar-se a l’aniversari de la Declaració reitera el seu compromís en la defensa d’aquests drets universals, indivisibles i interdependents.

Aquest compromís es vol reflectir en diverses direccions:

- A nivell internacional, desenvolupant accions de cooperació que possibilitin el fet d’assegurar els drets bàsics als ciutadans de països en vies de desenvolupament, solidaritzant-nos amb les persones que pateixen la violació sistemàtica dels seus drets i denunciant-ne els agressors.

- A nivell local, garantint aquests drets als ciutadans i ciutadanes, treballant per superar les situacions de pobresa, atur i menyspreu cap a les diferències culturals i a les persones nouvingudes, recolzant la tasca de les entitats i associacions que treballen a favor dels drets humans i sensibilitzant tots els ciutadans respecte de la defensa i compliment d’aquests drets.