Sembla que el Govern de la Generalitat vol reduir el nombre de bosses de plàstic que circulen al país. Bé, no sé si el govern fa seva la proposta del departament de Medi Ambient perquè ja he escoltat crítiques del soci majoritari, el PSC. Fora bo per al prestigi del Govern i del país que abans de llençar propostes a l’opinió pública miressin de posar-se d’acord.

La mesura em sembla encertada, i si em mereix alguna crítica és per la seva prudència. És retrògrad i fora de temps continuar inundant els supermercats, els nostres domicilis i els abocadors d’aquestes bosses d’un sol ús que després de ser usades en el curt trajecte entre el comerç i el domicili, resten anys i panys a un abocador, un racó d’una carretera o qualsevol lloc on el vent o l’incivisme se l’enduguin. Alternatives n’hi ha, qui no recorda la imatge habitual de les pel·lícules hollywoodianes on un home o una dona surten amb una gran paperina de paper del supermercat? Què se n’ha fet de la bossa que evitava que el pa adquirís aquesta textura de goma tan desagradable? I del cabàs de vímet i el carret de la compra?.

 

Els supers i les grans superfícies sembla que en són contraris. De fet no tots, alguns fa temps que les cobren, però aquesta oposició no ha d’esdevenir obstacle. Els canvis requereixen decisió, i si una part del nostre comerç no vol córrer riscos – més que controlats- el govern ha d’actuar en defensa del medi ambienti i l’interès general. No sé veure cap perjudici en els comptes de resultats de cap comerç si tots, obligats per llei, no poden despatxar bosses gratuïtament.

 

Em ve a la memòria el debat que la vianantització dels centres urbans provoca arreu on s’intenta tancar els carrers als cotxes per obrir-los a les persones. Molt sovint l’oposició inicial d’una part del comerciants esdevé silenciosa satisfacció quan els carrers són plens de gent mercès a la vianantització que prèviament havien blasmat i fins i tot els qui duien la pancarta, ho dissimulen.