El 25 de novembre celebrem el Dia internacional de la no violència contra les dones i , aprofitant la data assenyalada vull fer un comentari.

Tot i que, afortunadament, els rols socials dels homes i de les dones han canviat molt als darrers anys, encara cal fer molt de camí. De vegades, malgrat creure que estem conscienciats, el camí l’hem de fer nosaltres mateixos, al nostre interior.

Els prejudicis que associen unes activitats i uns comportaments determinats amb un sexe encara són vigents. Entre tots i totes hauríem d’aconseguir invertir-los de mica en mica, per molt que costi. Són aquelles idees que tenim profundament interioritzades i que, massa sovint, determinen la nostra conducta. Em refereixo a pensaments com hi ha feines d’homes i feines de dones; els nens no ploren, les nenes sí, seguides d’un llarg etcètera prou conegut per tothom.

No vull pecar d’il·lús i és per això que vull afirmar que res no és impossible. De la mateixa manera que hem après a pensar així, podem aprendre a pensar diferent. No és complicat. Només es tracta de posar-se en la pell de l’altre i veure fins a quin punt hem construït arbitrarietats al voltant del gènere.