La crisi econòmica que estem patint posa en evidència greus mancances del país que la bonança dels anys passats dissimulava. A l’estiu tota cuca viu diu el refrany, però ara som de ple a la tardor i l’hivern s’acosta, en termes meteorològics i de benestar. Se sent amb força el discurs assistencial des de tantes administracions: ara toca mirar que la gent no pateixi i protegir aquells col·lectius als qui la crisi pot tocar més a fons. Hi estic del tot d’acord: ara l’estat del benestar s’ha de manifestar amb tota la seva eficàcia per tal de garantir la cohesió social i l’assistència als qui no poden seguir,.

Però cal anar més enllà i al nostre país qui governa no ho té prou clar. Cal treballar pel benestar futur, per la nostra cohesió futura i això implica crear riquesa. Per ser més clar, no n’hi ha prou en pensar com repartim si alhora no pensem en com crear riquesa, altrament el dia de demà poc tindrem per fer polítiques de benestar.

Cada vegada m’envaeix més la sensació que  l’establishment polític del govern no entén la gravetat de la situació presoner com és d’idees del passat i ens estan  fent córrer en la cursa global amb el fre de mà posat. El nostre país necessita una bona educació, excel·lents universitats, innovació, recerca, bones infraestructures, sostenibilitat, competència, un teixit econòmic fort, i per tenir-ho calen decisions valentes. El nostre món és el món, i si no actuem en conseqüència potser algun dia ho lamentarem. No es pot repartir la riquesa que abans no s’ha creat, o reaccionem o no trigarem massa a lamentar-ho, el manual progre de la transició no serveix per liderar el segle XXI.

Publicat a www.e-noticies.cat/