He participat a la reunió del TCP (The Climate Project) que s'ha desenvolupat entre els dies 13 i 15 a Amsterdam. Ens hem reunit un centenar de persones i hem comptat amb la presència entre d'altres, d'Al Gore, promotor del projecte, Jacqueline Cramer, ministra holandesa de Medi Ambient, o Jean Pascal Van Ypersele, vicepresident de l'IPCC, el grup d'experts que assessora l'ONU en la matèria. És difícil resumir en poques ratlles el contingut de la reunió, però permeteu-me algunes reflexions:

-S'estan acomplint els pitjors escenaris per al planeta descrits al primer informe encarregat per l'IPCC a 2.500 científics i lliurat el 1990 (v. www.ipcc.ch )

-L'any vinent tindrem a Coopenhage la possibilitat i la obligació, d'esmenar aquest perillós rumb, allà es renegociarà el protocol de Kyoto, hem d'exigir als nostres governs responsabilitat i alçada de mires

-És ben segur que després de les properes presidencials dels EEUU tot serà sortosament diferent -és impossible superar la miopia de l'administració Bush- també per a la salut del planeta, la lluita contra el canvi climàtic és un altre motiu que em fa desitjar ferventment la victòria d'Obama 

Qui em coneix sap que defujo la tensió  innecessària, la demagògia i el catastrofisme, sóc optimista de mena, però la humanitat s'està enfrontant a uns perills que en algunes parts del planeta poden adquirir tons dramàtics a curt termini. Les societats més desenvolupades perdrem qualitat de vida, però la nostra capacitat tecnològica potser ens permetrà minvar-ne els efectes, els qui no podran fer-ho seran els països del Tercer Mon. 

Tenim molts motius per actuar, us en diré alguns que a mi em motiven: les meves filles i el seu futur, la meva gent, el meu país i aquest únic món que tenim i que en algun moment vàrem creure que era el centre del Univers  fins que el 1968, en una mítica foto feta des del Apolo VII a mig camí entre la terra i la lluna que reprodueixo, descobrirem la seva petitesa i la feblesa de la seva atmosfera -1/100 en relació al gruix terrestre- i adquirirem la convicció que aquest petit planeta no suportaria el mal que els humans li estem fent.

 

Ens toca mitigar els efectes del canvi climàtic, adaptar-nos-en o patir-lo. Jo m'apunto a la primera opció