Discurs finançament dels ajuntaments. Palau de la Generalitat. 10/09/2008

Dilluns, 29 de Setembre de 2008 15:33 |

Discurs en motiu de l’acte de l’ACM i la FCM
pel finançament dels ajuntaments al Palau de la Generalitat.

Molt Honorable President, Excel·lentíssim Alcalde de Barcelona, alcaldes, alcaldesses, autoritats.

A la seu del govern de la Generalitat i sota la presidència del seu Cap ens hem aplegat una amplia representació de les nostres institucions nacionals. Vull subratllar-ho per que els ajuntaments també som institució nacional, així ho hem estat sempre i així ho s’ha reconegut a l’article 2n del nou Estatut d’Autonomia. Els ajuntaments actuem sobre un territori concret, treballem pel benestar dels nostres veïns i amb aquesta apassionant feina, posem el nostre gra de sorra a la construcció del nostre país, Catalunya. Els ajuntaments som doncs institució nacional, som Generalitat.

Es amb aquesta doble responsabilitat local però també nacional que ens hem aplegat en aquest Palau centenari, per fer sentir la nostra veu en demanda d’un finançament just pels municipis i alhora per unir-nos al clam quasi unànime en favor d’un nou sistema de finançament per Catalunya que garanteixi els recursos que el país necessita i corregeixi el dèficit fiscal que arrosseguem fins a esdevenir clamorosa injustícia cap tots els catalans i catalanes, amb independència d’origen o pensament.

Finançament local i català son dos debats antics, diferents, però amb evidents punts de connexió. El finançament de Catalunya, malgrat les millores introduïdes en les successives revisions del model, és encara clarament insuficient per atendre les necessitats del nostre govern i ciutadania i ara que ens enfrontem amb una revisió obligada pel que disposa el nou Estatut es el moment de resoldre’l d’una forma favorable a l’interés de Catalunya. Valorem la unitat política amb que s’està conduint aquest debat. Com a país no ens podem permetre el luxe de negociar dividits davant del govern espanyol. Som massa febles per permetre’ns-ho i és massa el que ens hi juguem. Els electes locals de CiU mai titllarem de victimismes les reivindicacions que es facin des del nostre govern, ans el contrari, entendrem que són en defensa de l’interés general del nostre país. El govern pot comptar amb la nostra lleialtat, sap que som al seu costat. Però potser és hora de dotar de contingut aquesta unitat i formular una proposta catalana compartida. De moment veiem amb satisfacció que avancem plegats, però estaríem fent un mal servei al país sinó fóssim capaços de donar una forma explícita a aquesta unitat. El país ens demanda unitat, però unitat en front a un objectiu que hem de quantificar i hem de fer-ho ben aviat.

El del finançament local és un vell problema aparcat i per tant irresolt que l’actual crisi econòmica ha fet irrompre amb força i amb tota la seva cruesa. Sabem del cert que en l’actual conjuntura econòmica, la majoria d’ajuntaments veurem reduïts els nostres ingressos i per tant, la nostra capacitat per donar serveis als veïns. Sabem també que la crisi dispararà les demandes d’atenció per part dels sectors més vulnerables de la nostra població. Per acabar-ho d’adobar des del Ministeri d’Economia s’insinua que podrien reduir-se les transferències de l’estat a les administracions locals com a mesura per fer front a la crisi, com si no hi haguessin altres vies d’estalvi en uns comptes de l’estat que fa quatre dies presentaven un superàvit de 23.000 M/Euros. La situació econòmica general, preocupant pels ciutadans i ciutadanes també ho és pels municipis com administració més propera als qui en patiran els efectes, i, per tant és inacceptable allargar el problema del nostre finançament i encara més l’insinuació del retall. Sembla que se’ns estigui dient que per continuar servint als nostres conciutadans hem de recórrer a l’increment de la pressió fiscal, tot plegat un gran despropòsit.

L’actual sistema de finançament municipal té coses tan absurdes com la penalització que reben els ajuntaments que inverteixen en equipaments o infraestructures en forma d’IVA. Com més esforç inversor fem, més ingressa l’estat que ens cobra el 16% de tot allò que amb dificultats podem invertir. A cada milió d’euros que s’inverteixen en una biblioteca o en la urbanització d’un carrer, cal afegir-ne 160.000 que van cap el Ministeri d’Economia i Hisenda i que no recuperem!. Des del meu ajuntament varem portar l’Estat al Tribunal Europeu i varem guanyar una sentència que ha suposat una devolució milionària a Organismes Autònoms i societats públiques, però no pot ser que haguem de recórrer a la via judicial per que se’ns reconegui el que es de lògica.

Ara bé tampoc seria acceptable que s’intentés utilitzar la demanda del conjunt dels municipis de l’Estat d’un millor finançament com a excusa per no atendre la demanda de la Generalitat de Catalunya. Si algú pensa que estratègicament pot utilitzar la legítima pretensió dels municipis per posar pressió a Catalunya posant la solució a ambdues reivindicacions dins del mateix sac que s’ho tregui del cap.

Els municipis catalans formulem avui la nostra reivindicació de millor finançament davant el govern de l’Estat que és a qui correspon trobar la solució, però els ajuntaments que represento aspirem a que la Generalitat pugui desenvolupar plenament la competència sobre finançament local i per tant, voldríem que un dia no llunyà el nostre interlocutor fossin les institucions catalanes d’autogovern. Volem dependre financerament de la Generalitat i no de Madrid.

Però no pot ser tot exigència als altres, crec que al mon local ens cal també una gran dosi d’autoexigència, especialment en aquest mon de vaques magres. Deia JFK que en xinés la paraula crisi es compon de dos caràcters, un representa perill, l’altra representa oportunitat. Per a les administracions públiques és el moment d’intentar gastar millor, passant de la cultura de la despesa a la cultura de la gestió d’uns recursos que són públics i cada cop més escassos, rendint comptes als ciutadans, que són els que donen sentit a la nostra feina. Hem de trencar la realitat de país que avança a dos ritmes, d’una banda el mon de la empresa que està obligada cada dia a ser competitiva per sobreviure, i d’altra el de la administració que es mou amb unes altres regles i ritmes. Ho hem d’intentar, molts ja fa temps que ho intenten, alguns amb notable éxit, les dificultats són moltes però fem-ho convençudament perquè el futur passa també per que la administració pública en el seu conjunt sigui cada vegada més eficient i transparent, i un país de qualitat necessita administracions de qualitat.

Senyor President, li reitero, ens té al seu costat, al costat del govern, al costat de les forces polítiques en la demanda d’un finançament just per Catalunya, som conscients de la gravetat del moment i per tant, com un sol home els electes locals de CiU estem disposats a jugar el paper que ens pertoqui en aquest objectiu de país, i els instem a un ràpid acord per quantificar la proposta catalana a defensar a Madrid.

Convençuts que fa seva la nostra demanda d’un millor finançament pels nostres municipis, li demanem que com a màxima autoritat de Catalunya elevi la seva veu al costat de la nostra front el govern de l’Estat, però contemplem amb esperança el dia en que els ajuntaments catalans hagin de negociar en exclusiva amb les institucions de Catalunya en tot allò que afecta els nostres recursos.

Els ajuntaments som institució nacional, som Generalitat, el President, el Govern i el Parlament, saben que poden comptar amb nosaltres però nosaltres també esperem i volem sentir-los al nostre costat.

Tags:

Política

< Anterior		Següent >

Dil	Dim	Dix	Dij	Div	Dis	Diu
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29