Agermanament Alba - Sant Cugat. 11/10/2007
Divendres, 12 d’octubre
Lloc: Alba - Piemont
Saluti;
Sig. Giuseppe Rossetto, sindaco di Alba;
Sig. LluÃs Cabasés, sindaco di Serralunga;
Sig. Jordi Puigneró, assessore ai Servizi Generali, Comunicazione e Società dell’Informazione;
Sig. Xavier Amador, assessore allo Sport;
Sig. Joan Casajoana, presidente del Comitato per il Gemellaggio Sant Cugat – Alba;
Sig.ra Luciana Calda, presidentessa del Comitato per il Gemellaggio Sant Cugat – Alba;
I Castellers di Sant Cugat
Signore, signori,
Buon giorno a tutti;
Salutacions;
Sr. Giuseppe Rossetto, alcalde d’Alba;
Sr. LluÃs Cabassés, alcalde de Serralunga;
Sr. Jordi Puigneró, regidor de Serveis Generals, Comunicació i Societat de la Informació;
Sr. Xavier Amador, regidor d’Esports;
Sr. Joan Casajoana, president del Comitè d’Agermanament Sant Cugat – Alba;
Sra. Luciana Calda, presidenta del Comitè d’Agermanament Alba – Sant Cugat;
Castellers de Sant Cugat
Senyores, senyors;
Bon dia a tothom;
Alcuni mesi fa, il 3 marzo, in coincidenza con la giornata di Sant Medir, patrono della città di Sant Cugat, il nostro comune ricevette una delegazione istituzionale e civile della città di Alba. Si trattava di rendere ufficiale con il protocollo che l’occasione richiedeva, il gemellaggio tra queste due città . È per questo che il sindaco di Alba, Giuseppe Rossetto, ci onorò con un discorso che esponeva l’amicizia che, già da alcuni anni, ha unito le nostre città . In questo modo, congiungevamo il passato comune che ci univa e, contemporaneamente, aprivamo le porte verso un futuro d’amicizia e di relazione condivisa.
Ara fa uns mesos, el 3 de març, coincidint amb la diada de Sant Medir, patró de la ciutat de Sant Cugat, la nostra vila va rebre una delegació institucional i civil de la ciutat d’Alba. Es tractava d’oficialitzar amb tots el protocol que l’ocasió demana l’agermanament entre aquestes dues ciutats. És per això que l’alcalde d’Alba, Giuseppe Rossetto, va honorar-nos amb un parlament que repassava l’amistat que, ja des de fa uns anys, han unit les nostres ciutats. D’aquesta manera, segellà vem el passat comú que ens unia i, al mateix temps, obrÃem la porta cap a un futur d’amistat i relació compartida.
Oggi siano noi, la delegazione ufficiale e civile di Sant Cugat, che fa il viaggio all’inversa. Diversi membri del Comune e 200 castellers dee Castellers di Sant Cugat siamo venuti fino ad Alba per ufficializzare, adesso in Italia, il gemellaggio che, noi e voi, desideriamo da tanto tempo. Devo dire che ad Alba ci sentiamo come a casa. Di fatto mi risulta che alcuni di noi già vi possiedono una casa da diverso tempo, perché, non lo nascondiamo, i legami d'amicizia sono diventati così forti che si sono trasformati in legami d’amore. Io non dico, evidentemente, che dobbiamo arrivare a tanto, però è bello –e lo è molto– che succedano queste cose.
Avui som nosaltres, la representació oficial i civil de Sant Cugat, qui fa el viatge invers. Diversos membres de l’Ajuntament, aixà com 200 castellers dels Castellers de Sant Cugat ens hem desplaçat fins a Alba per oficialitzar, ara a Ità lia, l’agermanament que, uns i altres, perseguim des de fa tant de temps. He de dir que a Alba ens hi sentim com a casa. De fet, em consta que alguns de nosaltres ja hi tenen casa des de fa temps, perquè, tot sigui dit, alguns dels llaços d’amistat s’han fet tan forts que s’han transformat en llaços d’amor. Jo no dic, evidentment, que hà gim d’arribar tan enllà , però és bonic –i molt– que passin coses d’aquest tipus.
Come dicevo, questa volta veniamo ad Alba con 200 castellers, che non sono pochi. Sono sicuro che godrete dello spettacolo che vi offriranno come noi già abbiamo goduto, in diverse occasioni, degli sbandieratori, tra gli altri esempi della cultura di Alba. I castellers sono una tradizione che ci appartiene molto, della Catalogna, che risale alle tradizioni ludico-religiose del Medioevo (ma che non prende forma come tale fino al secolo XVIII), e lo scopo è quello di formare delle torri umane. Però ci potreste chiedere: perché ci avete portato i castellers come simbolo visibile della Catalogna e di Sant Cugat? La risposta è semplice: per noi i castellers rappresentano meglio di tutti alcuni dei valori che abbiamo radicato nella nostra coscienza individuale e collettiva. Costruire castelli implica uno sforzo, voglia, perseveranza, amicizia, sostegno... Fare castelli vuol dire essere uniti... Sono valori che sono sempre più rari nella nostra società , ma che sono ancora molto vivi nel caso di Alba e di Sant Cugat.
Com deia, aquest cop venim a Alba amb 200 castellers, que no són pocs. Estic segur que gaudireu de l’espectacle que us oferiran aixà com nosaltres ja hem gaudit, en diverses ocasions, dels sbandieratori, entre d’altres mostres de la cultura albesa. Els castellers són una tradició molt nostra, de Catalunya, que es remunta a les tradicions lúdico-religioses de l’Edat Mitjana (però que no pren cos com a tal fins al segle XVIII), i l’objectiu de la qual és fer torres humanes. Però bé podrÃeu dir-nos: per què ens heu portat els castellers com a sÃmbol visible de Catalunya i Sant Cugat? La resposta és senzilla: al nostre entendre els castellers representen més bé que ningú alguns dels valors que tenim més arrelats en la nostra consciència individual i col·lectiva. Construir castells implica esforç, il·lusió, perseverança, amistat, recolzament... Fer castells vol dir fer pinya... Són valors cada cop més escassos en la nostra societat però que, encara són ben vius tant en el cas d’Alba com en el de Sant Cugat.
I castellers, che rappresentano un simbolo per tutti noi, rappresentano anche lo spirito che ha spinto al gemellaggio tra Alba e Sant Cugat. Il gemellaggio, come i castelli, è frutto di uno sforzo individuale e collettivo. Poche cose muovono tanta gente e con tanta passione a casa nostra come i castelli. È successa la stessa cosa con questo gemellaggio. È riuscito a mobilitare una buona parte della società di Sant Cugat, in special modo la parte delle associazioni, che per le sue caratteristiche, è molto sensibile a questo tipo d’iniziative.
Els castellers, que representen un sÃmbol per a tots nosaltres, també encarnen l’esperit que ha mogut l’agermanament entre Alba i Sant Cugat. L’agermanament, com els castells, és fruit d’un esforç individual i un de col·lectiu. Poques coses mouen tanta gent i amb tanta passió a casa nostra com els castells. El mateix ha passat amb aquest agermanament. Ha aconseguit mobilitzar una bona part de la societat santcugatenca, en especial el teixit associatiu, que per les seves caracterÃstiques, és molt sensible a aquest tipus d’iniciatives.
Ricordo diversi momenti degli incontri che abbiamo avuto tra cittadini di Sant Cugat e di Alba. La nostra relazione è cominciata alcuni anni fa, quando gli sbandieratori vennero a celebrare il Millenario nel 2002. Poi, atleti delle nostre squadre hanno partecipato alla corsa a staffetta tra le vostre città . In questo modo, ci sono stati anche alcuni corridori di Alba che hanno partecipato alla Mezza Maratona di Sant Cugat, come nel caso di Eufemia Magro, che l’ha vinta quest’anno. In questo modo, Sant Cugat ha anche partecipato agli atti del Giorno Internazionale della Donna ad Alba nell’anno 2004. Ma ci sono ancora altre iniziative: un gruppo di giovani studenti di Alba visitò Barcellona e si mise in contatto con le scuole di Sant Cugat. In questo modo si avviò lo studio di un programma di scambio di alunni tra le due città . Inoltre, la corale 1975 del Club Muntanyenc offrì un recital qui, ad Alba, e si organizzarono tornei di bocce. D'altra parte bisogna dire che altri abitanti di Sant Cugat che sono andati ad Alba sono un buon numero di scolari: questo è uno degli scambi più belli perché permette che le generazioni future stabiliscano dei legami.
Recordo diversos moments de les trobades que hem tingut santcugatencs i albesos. La nostra relació va començar ja fa uns quants anys, quan els sbandieratori van venir a celebrar el Mil·lenari el 2002. Després, atletes dels nostres equips van participar en la cursa de relleus entre les vostres ciutats. Aixà mateix, també hi ha hagut alguns corredors d’Alba que han participat a la Mitja Marató de Sant Cugat, com és el cas d’Eufemia Magro, que l’ha guanyada enguany. Aixà mateix, Sant Cugat també va participar en els actes del Dia Internacional de la Dona a Alba l’any 2004. Però encara hi ha més iniciatives: un grup de joves estudiants d’Alba visita Barcelona i contacta amb les escoles de Sant Cugat. Aixà mateix, es posa en marxa l’estudi d’un programa d’intercanvis d’alumnes entre les dues ciutats. A més a més, la coral 1975 del Club Muntanyenc ofereix un recital aquÃ, a Alba, i s’organitzen tornejos de petanca. A banda, és clar, cal dir que altres santcugatencs que han anat a Alba són un bon nombre d’escolars: aquest és un dels intercanvis més bonics, perquè permet que les generacions futures estableixin lligams.
Tutto questo –e non solo il gemellaggio ufficiale, anche se bello– é ciò che garantirà il futuro della relazione tra Alba e Sant Cugat. Non dico che l’atto istituzionale non sia importante, perché si che lo è, ma i legami d’amicizia –i legami affettivi–, sono quelli che valgono davvero. Sono quelli che ci permettono di veder crescere questa relazione che ora ufficializziamo e della quale ci sentiamo orgogliosi.
Tot això –i no pas l’agermanament oficial, per més bonic que sigui– és el que garantirà el futur de la relació entre Alba i Sant Cugat. No dic que l’acte institucional no sigui important, perquè ho és. Però compte, els llaços d’amistat –els llaços afectius–, són els efectius de debò. Són ells els qui ens permetran veure créixer aquesta relació que ara oficialitzem i de la qual ens sentim tan orgullosos.
Come Sant Cugat, Alba ha risposto alla richiesta di una società civile inquieta. Ora abbiamo due città gemellate che vedono come i loro cittadini si mescolano. Ne è la riprova il fatto che sia alle feste di Sant Medir sia alla Fiera del Tartufo troviamo catalani e piemontesi. Questa unione è ogni volta più stretta e per questo l’abbiamo voluta racchiudere in un simbolo regalandovi un porró. Un porró è un contenitore di vetro di forma conica, con una bocca nella parte superiore, stretta, attraverso la quale si riempie e un’altra ampia che si stringe, e attraverso la punta di quest'ultima viene fuori un filo di liquido quando si inclina il contenitore. Il porró è un oggetto tipicamente catalano e serve, normalmente, per bere vino, uno degli elementi più caratteristici di Alba. Con quest’oggetto così quotidiano, vogliamo simbolizzare l’unione delle nostre città , un’unione festiva che possono condividere tutti.
Com Sant Cugat, Alba ha respost a la demanda d’una societat civil inquieta. Ara tenim dues ciutats agermanades que veuen com els seus ciutadans es barregen. Prova d’això és que, tant a les festes de Sant Medir com a la Fira de la Tòfona hi trobem catalans i piemontesos. Aquesta unió és cada dia més estreta i és per això que l’hem volgut simbolitzar tot lliurant-vos un porró. Un porró és un vas de vidre de forma cònica, amb un broc en la part superior, estreta, per on s’omple, i amb un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolà de lÃquid en decantar convenientment el vas. El porró és un objecte tÃpicament català i serveix, normalment, per veure vi, un dels elements més caracterÃstics d’Alba. Amb aquest objecte tan quotidià , volem simbolitzar la unió de les nostres ciutats, una unió festiva que pot ser compartida per tothom.
E, per finire, voglio fare un ultimo riferimento alla costruzione europea. Come sapete, l’Unione Europea che stiamo formando è frutto di un lungo processo. La storia del nostro continente è molto diversa da quella degli altri. In Europa, c’e una serie di nazioni e regioni (come i catalani e i piemontesi) che, durate i secoli e a prescindere dagli Stati, hanno vissuto tutti i tipi di epoche –alcune più magre, altre dorate– ma che ora hanno deciso costruire un presente e un futuro comuni. Questa è una garanzia per la pace e la prosperità di tutto gli europei e le europee delle nostre terre. In questo ambiente di convivenza, uno degli esempi più vicini è il gemellaggio di due città . Alba e Sant Cugat hanno confermato un compromesso con Europa, che è anche un compromesso con la pace e la prosperità comuni.
I, per acabar, vull fer una darrera referència a la construcció europea. Com sabeu, la Unió Europea que estem bastint és fruit d’un llarg procés. La història del nostre continent és molt diferent a la d’altres. A Europa, hi ha un reguitzell de nacions i regions (com els catalans i els piemontesos) que, al llarg dels segles i a banda dels Estats, han viscut tota mena d’èpoques –algunes de magres, d’altres de daurades– però que, ara, han decidit construir un present i un futur comuns. Això és una garantia per a la pau i la prosperitat de tots els europeus i europees i de les nostres terres. En aquest marc de convivència, un dels exemples més proper és l’agermanament de dues ciutats. Alba i Sant Cugat han segellat avui un compromÃs amb Europa, que també és un compromÃs amb la pau i la prosperitat comunes.
Spero che questi desideri diventino realtà e che possiamo scambiarci emozioni ed esperienze per molti anni.
Espero que aquests desitjos que acabo d’anunciar es facin realitat i que, per molts anys, puguem intercanviar emocions i experiències.
Viva Alba! Viva Sant Cugat!
Visca Alba! Visca Sant Cugat!
| < Anterior | Següent > |
|---|
Us recomano el bloc de l'Artur Mas. videobloc
Recomenacions anteriors
| Dil | Dim | Dix | Dij | Div | Dis | Diu |
|---|---|---|---|---|---|---|
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
||
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
13 |
14 |
15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
20 |
21 |
22 |
23 |
24 |
25 |
26 |
27 |
28 |
29 |






