(un cop acabades les intervencions dels portanveus municipals)

Permeteu-me també unes paraules, perquè arribem al final del mandat.

Han passat gairebé quatre anys des que varem constituir el Consistori sorgit de les eleccions de l’any 2003. Jo no sé vostès, però a mi m’han passat volant i suposo que això és degut a la intensitat que ens ha tocat viure aquests anys. El fet és que aquest darrer Ple el celebrem a la nova Casa de la Vila, un bon símbol de dinamisme de Sant Cugat i d’un Ajuntament que ha d’estar-hi a l’alçada. No faré un balanç exhaustiu del que han estat aquests quatre anys, fora impossible fer-ho en uns pocs minuts. No ha estat un mandat d’anar fent, ha estat un mandat intens. Sant Cugat és una ciutat jove i dinàmica, antiga i nova a l’hora, moderna i tradicional també, molt exigent, i demana un Govern Municipal  actiu, que estigui a l’alçada del seu dinamisme i el potenciï, un Govern Municipal il·lusionat, amb idees i que defugi la rutina.

Si més no penso que l’ha tingut. Així m’ho vaig plantejar en assumir l’Alcaldia l’any 99 i penso que ho he mantingut, però són els ciutadans els qui ho hauran de jutjar.

Durant aquests anys l’Ajuntament ha bullit quant a activitats, idees i projectes, i també crec, amb tota la modèstia, que hem donat a la ciutat l’orientació que li convenia. Ben segur que hem comés errors i els lamento, sobretot quan aquests afecten a persones, però sempre he cregut que qui més s’equivoca és qui no actua. I per tant hem arriscat quan calia, i sempre ho hem fet pensant en el bé comú. No ens ha espantat prendre decisions difícils si estàvem convençuts que calia fer-ho. També és cert que no hem arribat a tot arreu, que no hem resolt tots els problemes i demandes de veïns i veïnes. Algú em va dir fa temps que en una ciutat la feina no s’acaba mai, i quina raó tenia. Sempre queden coses per fer, problemes per resoldre, i mai no hi ha diners per a tot. Però és inqüestionable que n’hem resolt alguns d’històrics, ho hem posat fil a l’agulla per fer-ho. I que la solució d’històriques mancances està ben encarrilada. Ens tocava ser ambiciosos i ho hem estat. Durant aquest mandat pràcticament hem tancat el creixement residencial amb la finalització dels barris del Turó de Can Mates i Vullpalleres, segons el full de ruta que varem aprovar en un amplíssim consens l’anterior mandat. Amb això hem consolidat un model urbanístic singular dins del nostre entorn: amb moltes zones verdes, poc dens, pensat per a les persones. Crec que ens podem sentir orgullosos del nostre model i la majoria dels nostres conciutadans se’n senten.

Aquest ha estat un mandat on la idea de continuar tancant el centre al trànsit rodat per obrir-lo a les persones, ha avançat amb força, i a més amb una gran complicitat veïnal i del comerç local un cop vençudes les reticències inicials. Qui assumeixi el Govern de la Ciutat el proper juny haurà de continuar-ho, perquè avui ja ningú dubta que ha suposat una millora radical del centre històric pels veïns, per la mobilitat, pel comerç, per la nostra identitat, pel medi ambient o per la qualitat de vida de la Ciutat en general.

Hem continuat millorant els equipaments culturals, invertint en equipaments esportius, desenvolupant el mapa escolar, problemàtic en altre temps, ampliant els centres cívics i els espais per a entitats, impulsant la millora de l’atenció sanitària, cuidant l’entorn natural i plantejant amb decisió i eficàcia la defensa de Torre Negra. Ampliant els nostres parcs i plantant arbres urbans a dojo, construint habitatge públic sense parar per a ajudar a aquells col·lectius nombrosos i especialment als joves, als qui l’espiral embogida de preus exclou del mercat. Mimar a la nostra gent gran, millorant els serveis socials, afrontant amb decisió el problema de la mobilitat i aportant-ne solucions. Avançant en la urbanització dels districtes, promovent una economia que vol ser puntera i un llarg etcètera.

Aquest mandat quedarà en la memòria de la ciutat, per fets tant diversos com el tancament del creixement, la inauguració del Parc del Turó Can Mates, de les Places de Can Quitèria, Sant Antoni, Lluís Millet o Del Rei. Per l’obertura del Pav 3, el fitness de la Rambla del  Celler i el camp de Rugbi. Per l’aprovació del Pla Especial de la Torre Negra i la protecció de Can Montmany. Pel Pla de Cultura i la consolidació del Museu del Monestir. Per la legalització dels habitatges fora de l’ordenació de La Floresta i Can Borrull. Per la candidatura a acollir la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia i pel consorci de la B- 30. Per l’obertura de l’Estació de Renfe. La inauguració de les escoles del Turó de Can Mates i de l’Olivera, i de l’IES Pla Farreras. Per l’arribada dels Mossos. Pel nou Ajuntament. Per l’assignatura del conveni per la desaparició de les línies d’alta tensió a Valldoreix i Mira- Sol, o per haver assolit l’objectiu de dedicar l’1% del pressupost de l’ajut oficial al desenvolupament. Pel trasllat de l’escorxador, per la Masia Torre Blanca i la nit més jove. Per una llista llarguíssima d’actuacions petites però importants en la vida de les persones: carrers arranjats, barris urbanitzats, millores en els serveis de recollida de residus i enllumenat públic. L’increment dels mitjans materials i humans de la nostra Policia Local. Per la inversió en l’atenció ciutadana o els avenços en la gestió administrativa i el rigor pressupostari. Per un esforç enorme en habitatge públic, i tantes altres iniciatives que completarien aquesta llista maldestra i que segur que els meus companys i companyes de Govern Municipal ho estan fent de memòria.

Si a més aquest mandat ha servit per mantenir la bona convivència a la ciutat, si hem fet créixer aquest sentit de pertinença al poble que viu dins nostre, si les nostres senyes d’identitat s’han reforçat i si som una ciutat on la vida tranquil·la i relaxada són possibles, ens en podem sentir satisfets.

Tot això ha requerit una gran dosi d’il·lusió i d’esforç, un esforç que ha recaigut de forma molt directa damunt dels treballadors i treballadores d’aquesta casa, que han hagut de seguir un ritme de treball i exigència molt forts. Els hi ho vull agrair a tots, començant pel Gerent, el Secretari General, l’Interventor, la Vicesecretària, els treballadors dels diferents àmbits, als policies locals, als membres de la Brigada d’Obres, a tots i cada un d’ells, als treballadors de les societats municipals. Soc conscient, que han estat uns anys de molta feina i que majoritàriament s’hi han abocat amb dedicació i esforç. Els agraeixo el seu treball i lleialtat de tot cor.

I un record molt especial pels qui han treballat amb mi més colze a colze, per aquelles persones que cada matí em veien entrar pel despatx, a vegades silenciós, amagant el neguit o a vegades pot ser fins i tot el mal humor: la Dolors, la Iolanda, el Pablo, la Mireia, l’Anna, el Josep, la Maribel, la Rosa, en Jordi, el Ramon, l’Antonio, i tantes altres persones.

Als regidors i regidores de l’oposició, els vull agrair la seva dedicació a la Ciutat. La seva lleialtat a la Institució i el  respecte mutu que ens hem mantingut. Penso que entre tots hem aconseguit que per damunt de les diferències polítiques regnés un clima de respecte mutu i la consciència de que la defensa de l’interès de la ciutat està per damunt de tot. Pot ser algú pensarà que això ha tret espectacle al debat polític, jo en canvi ho celebro. Massa sovint a la política li sobra enfrontament i espectacularitat i li falta eficàcia i rigor. Fins i tot els agraeixo l’esforç esmerçat al servei de les seves legítimes ambicions personals i polítiques. Penso que entre tots hem fet possible el manteniment d’un bon clima polític i personal i que han estat comptades les ocasions on s’ha sobrepassat el límit d’allò que és acceptable, d’allò que és admissible sense malmetre la convivència. És mèrit de tots i hem d’estar satisfets i orgullosos. I fora bo que ens comprometéssim a treballar per tal que el bon clima continuï presidint les nostres relacions polítiques i personals. Aquesta actitud dignifica la política i avui que això cal més que mai.

Sé que la de la oposició és una feina dura. Quan vaig accedir a l’Alcaldia venia d’uns llargs 13 anys d’oposició parlamentària a Madrid. No és poden imaginar la meva alegria pensant que tenia la oportunitat de treballar per a la meva ciutat i el meu país des del Govern. He constatat durant aquests anys que la tasca de l’oposició a l’Ajuntament no és gens fàcil i fins i tot sovint és poc agraïda. També els meus companys de CIU a l’oposició a tants llocs m’ho testimonien, per tant rebin el testimoni del meu respecte, però també els haig de dir, no els descobriré res, que intentaré tornar a governar i per tant que vostès continuïn a l’oposició.

Als regidors d’ERC, companys del Govern Municipal, els vull agrair la seva capacitat de treball, les seves aportacions, la seva lleialtat i fins i tot les seves discrepàncies. Entre tots, CIU i ERC, hem donat estabilitat al Govern, hem conduit el timó de la nau d’aquest Ajuntament durant aquests quatre anys i ho hem fet amb la voluntat de servir als sancugatencs i a la nostra nació, Catalunya. Hem sabut vèncer les discrepàncies i donar estabilitat i això ha estat molt bo per a Sant Cugat.

Varem començar plegats un camí fa quatre anys que tot recorrent-lo ens ha fet créixer en la confiança personal i política i hem estat capaços d’abstreure’ns de les sacsejades de la política nacional, que sovint han enfundat els nostres partits.

Gràcies per tot el que hem pogut fer plegats, crec que ha estat una bona experiència la de compartir el Govern i que la Ciutat ho valori.

Als meus companys de CIU, us dono les gràcies per la vostra impagable dedicació, per les renúncies personals, pel treball continu i tenaç. Sé que alguns més d’una vegada us heu preguntat si valia la pena l’esforç, l’oblit de la família, la renúncia al temps que tothom necessita per ell mateix, la manca de reconeixement per part d’una societat que se sent molt exigida i és molt exigent, que estalvia l’agraïment però no la critica. La memòria és selectiva i amb el temps només recordareu els bons moments, l’obra feta i l’immens privilegi d’haver pogut servir a la vostra ciutat, als vostres conciutadans i conciutadanes una satisfacció que mai ningú no us podrà prendre.

També us agraeixo que heu sabut interpretar els meus silencis, que heu suportat els meus neguits, la meva exigència. Si us he fallat no sabeu quant ho lamento. He intentat multiplicar-me per entendre a tothom i fins i tot en aquells terrenys on em mostro més insensible i maldestre, com ho és el de la psicologia femenina, fet imperdonable a qui comparteix la seva vida amb quatre dones, l’Anna i les meves tres filles. Vam començar aquest mandat 25 regidors il·lusionats, uns pot ser més que altres, pot ser alguns estaven resignats. N’havia un a qui la il·lusió el desbordava, era en Jaume Tubau, que a mig camí va haver d’abandonar la nau, però que va mantenir la dedicació fins al darrer moment. A l’enyorat Jaume, els regidors i regidores de CIU l’hem trobat a faltar especialment, però hem compartit aquesta pèrdua amb la resta del Consistori, que com un sol home o una sola dona, el va recolzar fins al darrer dia i va fer pinya amb els qui més l’estimaven a la seva mort. Descansi en pau.

Sortosament, el gran ensurt que ens va donar en Josep Romero, ha quedat en això, un gran ensurt, i ara el tenim eixerit com sempre.

En nom propi vull agrair també a tot el Consistori el suport que li heu donat. Estic segur que si el deixéssim parlar ell ho faria, però avui no li toca parlar.

Sant Cugat del Vallès ha donat a aquest mandat un gran salt endavant. Era una ciutat admirada i crec que ens podem sentir satisfets pensant que després d’aquests quatre anys encara ho és més i que la nostra contribució ho ha fet possible. Sé que el mèrit és de tots. Que el mèrit de tots els avenços no és només nostre, és mèrit també d’una ciutadania dinàmica com poques, d’un teixit associatiu molt viu i de la col·laboració d’altres Administracions de vegades també responsables d’algunes de les nostres mancances. Amb totes hem col·laborat cordialment i de forma franca, sense tenir en compte el signe polític de qui hi havia al capdavant. De la mateixa manera que no ha dubtat a enfrontar-nos-hi quan ha estat necessari fer-ho en defensa de l’interés de la Ciutat.

I per últim un agraïment als mitjans de comunicació. De la mateixa manera que la nostra activitat és frenètica, la seva i la vostra també. Joves professionals entregats a la vostra feina i a més gent responsable, tossuts en la vostra determinació amb els qui més d’un cop d’entrada m’he enfadat sense dir-ho, però de vegades m’he adonat que, o bé no m’explicava bé o no tenia raó, encara que la crítica no m’entusiasmi, si és sincera sempre porta quelcom de bo.

En el terreny més personal, jo hem dono per molt satisfet i ben pagat, i penso que el meu temps ha estat ben invertit. M’he fet una mica més savi. Penso que tots hem aprés de l’experiència. Alcibíades va demanar a Sòcrates “Vull governar la ciutat. Quins consells hem dónes? Cóm em preparo?” i Sòcrates li va dir “Mira, si vols governar la ciutat, primer t’has de governar a tu mateix, perquè si un no es governa a ell mateix, no sé com governarà la ciutat” Aquesta frase la reprodueix Ángel Gabilondo, en una conferència que vaig llegir i que portava un nom suggerent, “El valor de lo político, corazón y coraje”. Penso que la recomanació de Sòcrates està a l’alçada de l’autor i cal que tothom que vulgui seure en aquesta cadira que avui ocupo jo, la tingui ben present.

He intentat governar escoltant a tothom, intentant estar a tot arreu, m’he dedicat amb cos i ànima a Sant Cugat, que ha estat la meva única prioritat, i que fins i tot hem va fer decidir deixar el Parlament de Catalunya. He intentat dignificar la política amb el meu comportament i he intentat fer-ho també amb el meu exemple. No sé si ho he aconseguit, però ho he intentat.

Si algú s’ha sentit alguna vegada desatès per l’Alcalde, li demano disculpes, si algú creu que no li he fet prou atenció, que hem disculpi i li demano que entengui que governar obliga a prendre decisions difícils  i que és impossible contentar a tothom. Només he actuat en favor d’allò que he cregut que era d’interès general i de la Ciutat, i que és ni mes ni menys el que intentaré fer els propers anys, des de l’Alcaldia, és clar.

Si els ciutadans així ho volen estaré encantat i il·lusionat de tornar-hi, si no és així, sempre els estaré agraït per haver-m’ho permés, per haver-me permés treballar pel meu poble i la meva gent.

Després d’una dilatada vida política aquesta haurà estat una digna combinació i sense cap mena de dubte allà on més he patit, allà on més m’hi he abocat i allà on he estat més feliç.

Moltes gràcies i s’aixeca la sessió.