Havia estat un referent de la força comunista i opositora a l’antifranquisme, el PSUC. També un professor que, des del marxisme, teoritzà el caràcter burgés del catalanisme, tesi que amb els anys fou utilitzada a cor que vols pels adversaris del nacionalisme governant. Un home que aviat se n’adonà que l’eurocomunisme ja no seria el referent de l’esquerra fent el pas cap els socialisme. També Ministre, diputat i membre de l’assemblea del Consell d’Europa, on vam compartir escó durant varis anys i també converses i algunes complicitats.


El seu caràcter afable ho facilitava, el seu aparent rebuig al dogmatisme també. Sempre que ens retrobàvem per a mi era motiu d’alegria i crec que també per a ell. Una vida intensa a la recerca de la utopia del món millor que desembocà en la, també, utopia del treball pel dia a dia com a única forma de canviar el futur.

Però és evident, i aquests dies ho veiem, que Jordi Solé Tura serà recordat, per damunt de tot, com un dels “pares” de la Constitució del 78. Estic segur que amb el seu coneixement, el seu caràcter i el sentit de la història que tenia, va fer una bona feina, com també que algunes de les seves tesis no són les meves. Ell va contribuir al tancament de les ferides del tràgic passat espanyol que la Transició i la Constitució del 78 varen representar. La nostra esperança desfeta, la pàtria trencada dels catalans, la tragèdia que el 36 va representar per a la democràcia, per a Catalunya i per a Espanya.

Gent com ell van intentar superar-la i reprendre el camí estroncat, malgrat que el mal del franquisme ens obligava a començar de nou en l’àrdua feina de reconstrucció nacional. Però el 78 tots vàrem renunciar a quelcom d’important en benefici del pacte. Ara sembla que algunes de les recances en contra del text constitucional cobren actualitat amb el debat de l’Estatut de Catalunya, aquell text escapçat per les Corts espanyoles i que, sense entusiasme, vàrem votar una majoria de catalans i catalanes en referèndum.

La Constitució que créiem oberta i tolerant, fruit del pacte de la Transició corre el risc de ser reinterpretada en favor de les tesis d’aquells sectors més radicalment centralistes a qui Aznar desacomplexà, en favor dels que pensen que cal retrocedir en el camí de l’autogovern de les nacions que, com Catalunya, no se senten còmodes al cafè per a tothom. Si aquest despropòsit es consumés, gent com en Jordi Solé Tura quedaria exclosa de la Constitució.

Aquesta Constitució va ser redactada i consensuada amb sacrifici, amb la contribució del propi Solé Tura i de Miquel Roca, personatges que segons quina sigui la decisió del Constitucional podrien esdevenir “inconstitucionals”. Són conscients els magistrats i els partits que han sabotejat la renovació del Tribunal el que estan contribuint a fer?