El temporal de neu i fred que ha colpejat Sant Cugat i Catalunya m'ha agafat amb una delegació d'alcaldes metropolitans a la ciutat alemanya d'Hamburg. Però les tecnologies de la informació i la comunicació i el gran equip amb què compta la ciutat m'han permès estar en permanent contacte amb la direcció operativa, prendre decisions i, fins i tot, compartir inquietuds amb molts veïns i veïnes. 

Reprodueixo algunes de les notes, posts i twits que he anat escrivint i publicant a les xarxes socials a les quals, per cert malpensats, hi escric personalment. Per veure tots els comentaris que he fet, heu d'anar directament al meu Facebook i Twitter

DIA 7 DE MARÇ

- Arribant a Hamburg, paisatge nevat

DIA 8 DE MARÇ

- Hamburg nevat, Sant Cugat també...

- La Rabassada tancada, accés obert a totes les escoles

- Ferrocarrils tallats, com a mínim 2 hores. Túnels tallats amb intermitència. C-58 un tros tallat i l'AP-7 tb. Circular és molt lent.


DIA 9 DE MARÇ


- Es reprèn parcialment el servei d'autobús urbà 

- Recomanacions de l'ajuntament a www.santcugat.cat

- Els FFCC funcionen amb NORMALITAT, cumplint els horaris

- Rabassada encara tallada.Ctra vallvidrera es circula pero amb dificultat

- Obren ja la Rabassada

- Frequències FFCC cada 12 minuts parant a totes les estacions. Trajectes llargs per arbres caiguts a la via.

- No hi ha hagut cap incident greu amb Serveis Socials. Hem fet trucades per part dels treballadors socials a la gent gran que viu sola (ahir i avui), amb especial atenció als districtes. Contacte amb totes les residències de gent gran. Contacte amb els centres ocupacionals (ASDI, ATAM i Jeroni de Moragues). Contacte amb el centre Sant Medir de Malalts Mentals (en aquest centre el repte és treure els arbres que han caigut ). Tenen menjar, els funciona el grup electrogen i els treballadors i la mateixa directora s'han quedat a dormir. Hem recomanat les activitats del centres ocupacionals. El transport adaptat també s'ha anulat.  Consultoris de les Planes i La Floresta encara tancats. Hem pogut garantir les urgències al CAP la Mina. Hem garantit el canvi de metges de guàrdia amb el suport de la policia local. Entrades i sortides del CAP la Mina i Valldoreix ara mateix nets. Hospital General. Accessos restablerts. L'Hospital ha acollit unes 250 persones entre treballadors i familiars que no van poder tornar a casa.

- Allotjament a l'Ajuntament - es va crear un dispositiu de recepció per persones que previsiblement no podrien tornar a casa. També es va habilitar el PAV1 amb aliments, mantes i matalassos. Tot i que han anat passant persones finalment no ha calgut que ningú pernoctés al pavelló. També dos educadors van garantir la rebuda i cura de nens als quals els seus pares encara no havien pogut anar a recollir a l'escola.

- Poc a poc la normalitat es va restablint. Tant la brigada com la policia com protecció civil han fet un treball excepcional. Els van activar ahir a les 6.30 del matí,  que van començar a tirar sal. No han dormit, encara estan treballant i a sobre amb bon humor i dedicació. Aquest matí, com que no havien descansat,  se'ls ha dit que el que volgués marxés a dormir. S'han quedat tots. Molts han fet una feina dura, portant màquines, tirant pales de sal de manera manual per tots els carrers, tallant arbres, etc. Estan pel que fes falta. Els responsables tècnics tampoc han dormit. Hi ha gent fantàstica i que respon. Encara hi ha feina però crec que ho havieu de saber.

- Funcionen totes les línies de bus excepte les de La Floresta i Les Planes. Tambe funcionen els interturbans i FGC

- Des d'ahir tothom esta al peu del canó, en Joan Recasens i en Xavier Martorell al capdavant

- Els altres no ho sé, nosaltres estàvem preparats pero és la nevada del segle i no podíem treure la neu quan encara no havia caigut. I molt abans que comencés això ja estàvem tirant sal!

- I sal n'estàvem tirant des de molt abans, com hem fet durant els falsos avisos de neu que hem tingut durant l'hivern

- Març marsot mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot

És només un breu resum, i continua...La xarxa m'ha permés estar en contacte permanent amb veïns i veïnes que demanaven solucions, ajut, exposaven problemes,...hores intenses, especialment per als qui han treballat a primera línia i els ciutadans afectats pel temporal. Gràcies a tothom per l'esforç, paciència i comprensió. Esperem que en les properes hores es pugui restablir del tot la normalitat.

Aquest dilluns el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va presidir l’acte de posada en marxa de la nova institució de foment a la recerca a Catalunya, Talència, talent i ciència o talent i excel·lència? No queda clar.

No és l’objectiu d’aquest escrit valorar l’oportunitat d’un acte com aquest, quan el país les està passant ben magres, això podria donar lloc a un article sencer. La pregunta que em faig és: s’ho val? Què ens presenten? Què ens volen vendre, pot ser fum, només fum?

Avui poso en marxa la segona versió del meu blog i ho faig amb dos objectius que vull compartir amb vosaltres.
D'una banda veig que algunes coses han canviat des que fa més d'un any vaig posar en funcionament el meu espai a internet. Les vies d'accés del ciutadà al ciutadà-polític han canviat. De respondre una instància en 3 setmanes hem passat a respondre un missatge al facebook en 3 segons, això suposa més feina, però és un esforç que crec val la pena.

El meu primer post el vaig titular "Recoder 2.0" ara faig un pas més en aquesta línia amb la incorporació de noves vies de participació i diàleg. En aquests mesos  al blog hi he sumat la incorporació a alguna de les xarxes socials. Ara m'incorporo a d’altres facilitant així una major interacció. La política d’avui ja no es pot concebre sense aquesta perspectiva de participació per internet. La política local, que és política a peu de carrer on el contacte amb el ciutadà és vital, s'ha d'obrir a les noves vies de comunicació.

Sembla que aquesta legislatura de nou passarà sense que haguem estat capaços d’aprovar la nova llei electoral catalana. Aquesta llei no ha de resoldre la desafecció que afecta la nostra vida política, però estic segur que pot ajudar a superar-la. Només cal que els ciutadans sàpiguen qui els representa i els elegits se sàpiguen directament exigits per un grup d’electors.

Sovint explico davant d’auditoris de gent amb inquietud polítiques que potser,  en algun moment, alguns d’ells em varen elegir com a parlamentari a Barcelona o a Madrid sense saber-ho. Això em sembla terrible, tant per als electors com per l’elegit de bona voluntat a qui l’exigència ciutadana li hauria de servir com a estímul.

Amb el títol de “Generositat Metropolitana” vaig escriure un article ja fa uns quants anys que ara, havent-lo rellegit, continua vigent. Deia aleshores que la proposta governamental apuntava cap a una institució mes de gestió que no pas política, idea que perviu en l’actual projecte governamental. Ho celebro, celebro especialment que persisteixi el canvi d’opinió del principal partit del govern que fa uns anys defensava exactament el contrari. Des de Sant Cugat no ens hem mogut d’allà on érem: defensàvem i defensem un govern metropolità de gestió.

S’anuncia un àrea metropolitana ampliada, que unificarà les entitats metropolitanes existents i que, potser, es dotarà d’alguna competència nova. Amb aquesta solució uns guanyen i els altres perden, perquè  és evident que les propostes per a la organització metropolitana són diferents. Així, en el divers  panorama metropolità, l’anàlisi que es fa des de Barcelona, la capital de Catalunya, és sensiblement diferent al que es fa des de l’altre costat de Collserola o  més enllà del Besòs i del Llobregat.

S’ha abandonat la idea de ressuscitar una corporació amb bandera i himne, és a dir, de ressuscitar la institució que, al 1987, el Parlament de Catalunya  va dissoldre; una corporació que aleshores es volia que actués com a contrapoder al Govern de la Generalitat. Avui això ja no es planteja, fet que confirma el caràcter de contrapoder que se li volia donar en aquell moment. Sigui benvinguda la rectificació.

Fa un parell de mesos ens vam trobar amb l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, i vam poder comentar vàries qüestions de la vida municipal. No em va semblar que l’opinió de l’alcalde Vidal fons gens forassenyada, ans al contrari. Vaig veure un home molt preocupat pel futur del seu poble quan l’any 2023 es tanqui la nuclear que hi ha al seu municipi i que dóna feina a una part molt significativa de la població d’Ascó i  comarca, una terra econòmicament molt castigada.

Poc després, vaig anar a Copenhaguen,  on els líders mundials pretenien arreglar els problemes de la humanitat acordant accions per aturar el canvi climàtic, creant l’Agència Mundial pel Medi Ambient i pactant els objectius  de reducció d’emissions de CO2. En el breu temps que hi vaig ser i en els debats i discussions posteriors, vaig veure molta gent opinant i intentant prendre decisions per millorar el llegat ambiental  de les futures generacions, malauradament sense acords plausibles.

Arran de la polèmica generada els darrers dies sobre l’empadronament d’immigrants sense papers a la localitat de Vic, em sorprèn l’actitud de Zapatero, ja que en aquest tema no es troba en posició de donar lliçons d’ètica a ningú. Els ajuntaments fem bé la nostra feina d’acolliment i integració dels immigrants, però el govern espanyol fa pèssimament la seva en el terreny de la immigració. La seva política d’immigració és erràtica i la pròpia Unió Europea li ha hagut de cridar l’atenció vàries vegades.

L’editorial del Financial Times del passat dimarts, 5 de gener, està dedicat a la Presidència rotatòria espanyola de la UE en uns termes que val la pena de tenir en compte.

Després de fer referència a l’atac informàtic pel qual a la web de la  Presidència rotatòria va aparèixer Mr. Bean enlloc de Zapatero, l’editorial afirma que el programa espanyol per la Presidència “és extraordinàriament anodí, fins i tot pels estàndards poc exigents de la majoria de les Presidències de la Unió Europea”. I és que, pel Financial Times, que Zapatero es vulgui concentrar en “complir les tasques del Tractat de Lisboa” i no la crisi econòmica, suposa tornar a cometre “l’equivocació típica de la Unió Europea: concentrant-se en afinar els acords institucionals, enlloc de tractar els problemes reals que molesten els ciutadans europeus”.

Hi ha qui diu que la política s'hauria de centrar en les coses que preocupen a la gent i, per tant, avui tot allò que no sigui parlar d'economia és perdre el temps.

És una apreciació interessada, recordo que s'usava amb insistència pels sectors polítics contraris a la reforma de l'Estatut culminada l'any 2006. Ara la tornem a sentir, les consultes sobre la independència de Catalunya o la prohibició de les curses de braus són dos dels debats on aquesta argumentació ha sonat amb insistència.